dissabte, 20 de setembre de 2008

XXIV edició dels Cursos de Lingua e Cultura Galegas de la UB

La Secció de Filologies Gallega i Portuguesa de la Universitat de Barcelona (UB) ofereix, per 24a edició, els cursos de Llengua i Cultura Gallegues. Aquests cursos estan destinats a persones més grans de 16 anys, siguin o no estudiants de la UB. Són cursos oficials de 75 hores reconeguts com a crèdits de lliure elecció per als alumnes de la UB (tret dels estudiants de Filologia). Els cursos de llengua, a més a més, serveixen per preparar-se per als exàmens del Certificado en Lingua Galega (CELGa), que expedeix la Xunta de Galícia (se n’ofereixen els nivells 1, 3 i 4)

Com a complement als cursos de llengua també hi teniu un curs d’extensió cultural, on podreu conèixer una mica de la geografia, la història, les arts, les lletres i l’antropologia cultural de Galícia. Evidentment, totes les classes es faran en gallec.

Els cursos són totalment gratuïts, i us hi podeu inscriure del 17-09-2008 fins al 1-10-2008 en el curs d’extensió cultural, i del 17-11-2008 fins al 12-1-2009 en els cursos de llengua. El d’extensió cultural comença a primers d’octubre, i els de llengua al gener. Mireu-ne els horaris i la resta de les dades a l'apartat corresponent de la pàgina de la Secció de Filologies Gallega i Portuguesa.

Darrera d’aquest blog hi ha, entre moltes altres coses i ja fa set anys, aquests cursos.

dijous, 18 de setembre de 2008

Lluís Pericot i Florentino López Cuevillas, prehistoriadors.

Una de les principals vies de l'eixample de la ciutat de Girona du el nom de Lluís Pericot (Girona 1899-Barcelona 1978). Lluís Pericot va ser un prehistoriador format a la Universitat de Barcelona, alumne de Pere Bosch i Gimpera. La primera càtedra que va ocupar, del 1925 al 1927, va ser la d’Història Antiga i Mitjana d’Espanya de la Universitat de Santiago de Compostela. Bosch i Gimpera considerava que a Galícia estava tot per fer (i encara hi està!), i per això volia que Pericot hi fes escola. Tanmateix, només hi va ser durant dos anys, perquè de seguida es va traslladar a la Universitat de València, on va ocupar la càtedra d’Història Moderna i Contemporània, tot i que va seguir dedicant-se a la prehistòria.

A Galícia va col·laborar sobretot amb l’actiu intel·lectual galleguista Florentino López Cuevillas (Ourense 1886-1958), director de la secció de prehistòria del Seminario de Estudos Galegos i un dels pioners en la sistematització i l’estudi de la cultura dels castros (cultura castrexa, en gallec). López Cuevillas va ingressar l’any 1941 a la Real Academia Galega, institució de la qual Pericot era acadèmic no numerari.

La col·laboració més important de tots dos prehistoriadors es va concretar en l’inici de les excavacions, a partir del 1927 i durant un parell d’anys, del Castro de Troña, situat a la parròquia de Pias del municipi de Ponteareas, a la comarca d’O Condado. El castro de Troña es va descobrir gràcies a l’obertura d’una pista forestal, i ells dos en van dirigir els primers treballs arqueològics. Després va caldre esperar fins a l’any 1981 perquè es recuperessin els estudis sobre el terreny, que es van allargar fins als anys 90. És un castro força gran, de 200 metres de llarg per 25 d’amplada i 10 de profunditat, l’ocupació del qual se situa entre els segles VI a. C. i el s. I d. C., tot i que es devia rehabitar durant un temps cap al s. III.


Després de la mort de López Cuevillas, Pericot va publicar al Boletín de la Comisión Provincial de Monumentos Históricos y Artísticos de Orense un recull de records de la seva relació amb el prehistoriador gallec, titulat “Algunos recuerdos personales de Cuevillas”.

A les fotografies podeu veure la casa del número 56 del carrer de Santa Clara de Girona on va nèixer Lluís Pericot, i podeu acabar amb vídeo que fa un recorregut fotogràfic pel Castro da Troña. Fixeu-vos en l'ermita i en l'anomenada "pedra do equilibrio" (una persona cap dreta entre les dues pedres!), que és a tocar de la pista que puja cap a aquest indret ple de llegendes.

Free Blog CounterEnglish German Translation
Locations of visitors to this page Esta web apoia á iniciativa dun dominio galego propio (.gal) en Internet