dilluns, 19 de gener de 2009

L’interès per Galícia de Salvador Espriu (II)

El passat mes de novembre vam ressenyar dues publicacions, aparegudes durant l’any 2008, que parlen del vincle de Salvador Espriu amb Galícia. Vam poder veure el gran interès que Galícia despertava en aquest escriptor català, el seu coneixement de la cultura gallega, i vam destacar una afirmació d’Espriu en una carta a Basilio Losada que deia:

«No sé si vostès incorporaran l’Església a la cultura gallega, però és segur —és només qüestió de temps— que hi incorporaran plenament el poble. Vostès rai, que tenen una llengua universal. Com ja li vaig dir, tenen la partida més guanyada que nosaltres, a la curta o a la llarga.»

És interessant recuperar aquest fragment perquè les paraules “llengua universal” són una claríssima referència al gallec com a generador de la llengua portuguesa i, doncs, com a part del mateix sistema lingüístic. No és l’única vegada que el nostre escriptor manifesta aquesta idea del portuguès com a porta internacional del gallec. Ara bé, falta veure quina és la visió política d’Espriu sobre el fet gallegoportuguès, que podem trobar, com a complement a les seves opinions lingüístiques i culturals, en una entrevista de Xosé María Costa apareguda l’any 1977 a la revista Grial. Tot i que la resposta que ens interessa és la darrera, en copiem també les dues anteriors perquè és la part de la conversa on es parla directament de Galícia:

«—¿Ten estado vostede en Galicia?
—Sí, moitas veces. Xa sabe vostede o meu entusiasmo por Galicia e a súa cultura. É un país moi fermoso e complexo, cun gran pasado e un magnífico porvir. Dígollo con toda sinceridade. Teñen vostedes moitísimos problemas, pero agardo que os resolvan co acerto que caracteriza a súa avisada e cautelosa intelixencia.
—¿Qué coñece da cultura galega?
—En primeiro lugar os grandes poetas da Edade Media. Sinto, asimesmo, unha gran ademiración por Rosalía de Castro, sin despreciar de ningunha maneira aos escritores do seu tempo. Ademiro, tamén, a Castelao, Risco e Otero Pedrayo, así coma a moitos outros que coido sería prolixo enumerar, pero vaia por diante unha cordial aperta pra os meus amigos Saleta Goy, Manuel María e Inés Canosa. Por outra banda, hai que recoñecer a gran persoalidade literaria de Álvaro Cunqueiro. Cabe engadir, finalmente, que hai grandes escritores galegos en castelán, como, por exemplo, Valle Inclán e Cela.
—¿Coida vostede que, do mesmo xeito que en Catalunya fálase de catalanidade, pódese falar en Galicia de galeguidade?
—Claro que sí. A súa é unha nación con características moi antigas, complexas e interesantes. Galicia é a nai de Portugal, un dos grandes países do mundo que, á súa vez, deu lugar ao Brasil e as ate fai pouco colonias africanas de Angola e Mozambique. De todolos xeitos, coido que na actualidade a persoalidade de Galicia está craramente diferenciada da de Portugal e da dos demáis países galaicolusitanos.»


[Transcrivim el fragment respectant-ne l’ortografia original]

Costa, Xosé María (1977), “Conversa con Salvador Espriu”, Grial, 58: 485-489. Vigo: Galaxia, 1977.
Free Blog CounterEnglish German Translation
Locations of visitors to this page Esta web apoia á iniciativa dun dominio galego propio (.gal) en Internet