diumenge, 18 de novembre del 2012

L’independentisme català, vigilat a Galícia

Ahir, dia 17 de novembre, vaig anar amb una companya al centre social Revira de Pontevedra a fer una xerrada sobre els Països Catalans. El Revira és un dels casals independentistes que hi ha en algunes ciutats de Galícia i que treballa pel foment de la llengua i la cultura gallegues. Programa rutes per la comarca o per la mateixa ciutat per conèixer-ne el patrimoni i la història, conferències, col·loquis o jornades com la d’ahir dedicades a algun país concret.

Durant la xerrada jo vaig parlar de la situació geogràfica dels Països Catalans, dels territoris que els integren, de la història de la llengua catalana, dels diferents graus d’oficialitat que té segons el lloc, etc. La companya també catalana que fa cinc anys que viu a Galícia va fer una exposició dels grups que hi ha actualment al Parlament de Catalunya, dels programes que defensen, de quines previsions donen les enquestes per a les eleccions de la setmana vinent i d’alguns dels motius pels quals l’independentisme ha crescut tant darrerament a Catalunya.
















Després de l’acte, vam fer un pa amb tomàquet amb els assistents —una vintena de persones— i en acabat vam marxar cap al cotxe per tornar a Santiago de Compostela. Érem dues noies i dos nois. Al cap de sis-cents metres, a la cantonada de la Rúa do Padre Gaite amb l’avinguda de Buenos Aires (davant del pont “dos tirantes”), un parell d’agents de la policia espanyola, un home i una dona, ens van aturar i ens van reclamar la documentació. Mentre ell donava les nostres dades per l’emissora, vam demanar a l’altra agent quin era el motiu de la retenció. La resposta fou que hi ha una onada de robatoris a Pontevedra —cosa que sembla que és certa—, que havien rebut una trucada i tenien ordre de fer unes comprovacions. També ens van citar una llei que, és clar, no recordo.

Avui he parlat amb els del centre social Revira i m’han confirmat que no és la primera vegada que els passa. Més d’una vegada s’ha identificat les persones que sortien d’algun dels actes i durant alguna època de manera continuada. Només de tant en tant, quan es donen a conèixer els fets, cessen les retencions “rutinàries”. A més a més, sempre de la mateixa manera: mai davant del local, sinó quan les persones que volen intimidar ja se n’han allunyat uns quants metres. Ahir els fets van tenir lloc després de separar-nos de la gent del Revira i en una cantonada poc transitada per la qual no va passar ningú durant l’estona que hi vam ser.


És evident que no puc assegurar que no fos perquè ens veiessin pinta de lladres (l’única càrrega que dúiem eren els mapes dels Països Catalans d’en Joan Becat editats per Terra Nostra i impresos per Vicens Vives). Ara bé, si tenim en compte que no és la primera vegada que passa, que l’independentisme a Galícia està vigiladíssim i que són habituals aquest tipus d’identificacions, tot plegat ens duu a pensar que els motius són polítics i no de seguretat ciutadana. Dos exemples concrets: fa temps van identificar unes persones que sortien d’apostatar del bisbat de Santiago i que havien quedat per fer-ho conjuntament mitjançant una convocatòria pública a les xarxes socials; la matinada de la vaga general, va haver-hi gent que sortia per participar en els piquets i que es va trobar amb agents de la policia espanyola que ja els esperaven a la porta de casa per demanar-los la documentació, i així un llarg seguit de retencions que no tenen res de rutinàries.

Aquesta estratègia repressiva només s’explica si el que volen és atemorir la ciutadania i, concretament, aquelles persones que participen en qualsevol moviment social que vulgui —com indica la paraula moviment...— canviar les coses. No en tenien prou a perseguir l’independentisme gallec, amb violacions dels drets humans com les que es van denunciar fa no gaires dies, sinó que ara la policia espanyola a Galícia també es dedica a controlar l’independentisme català. Saben qui som, on vivim, quins són els nostres cotxes, a què ens dediquem i per on ens movem  —cosa que, en l’era de les xarxes socials, tampoc no és tan complicat...—. Són uns pesats, però ens confirmen que fem el que hem de fer i que anem pel bon camí.


Free Blog CounterEnglish German Translation
Locations of visitors to this page Esta web apoia á iniciativa dun dominio galego propio (.gal) en Internet