dilluns, 4 de novembre de 2013

'El porc dempeus', de Vicente Risco, en català

La Fundación Vicente Risco acaba d’editar un volum que reuneix tres textos d’aquest autor, de la traducció dels quals m'he encarregat jo mateix. He d’agrair l’ajut imprescindible i desinteressat de la Clea Subirachs, del Paco Esteve i del Jordi Pujol, que han estat els primers lectors del text, que m’han aconsellat i m’han resolt tots els dubtes lingüístics i estilístics.


Copio el text de la contraportada sobre el contingut del volum i la nota biogràfica de l'autor:

«Aquest volum conté dos relats breus i l’única novel•la en gallec de Vicente Risco. El cas que va passar al doctor Alveiros, de 1919, és el seu primer conte, en què se’ns presenta un metge ocultista que viu una aventura extraordinària entre mòmies egípcies, i Els europeus a Abrantes, de 1927, són els primers capítols d’un relat inacabat que s’havia de publicar a la revista Nós, el to satíric dels quals anuncia la novel•la que donaria a llum l’any següent, El porc dempeus. En aquesta novel•la, obra mestra de la literatura gallega del segle XX, Risco construeix sobre les bases de l’humor i la digressió el retrat d’un comerciant castellà inculte i maleducat que arriba a una ciutat gallega, comença fent d’aprenent en una botiga i acaba sent-ne alcalde, convertit en un ídol de masses de qui només es malfia el doctor Alveiros, que reapareix en aquesta història. Una narració ben actual dominada per la ironia que la Fundación Vicente Risco es complau a oferir per primer cop en llengua catalana.


Vicente Risco (Ourense, 1884–1963), tan polèmic com poc llegit, fou un dels escriptors més influents de la primera meitat del segle XX a Galícia. Formà part de l’anomenat Grupo Nós, un cercle intel•lectual que es va proposar dignificar la llengua i la cultura gallegues i reivindicar-ne el caràcter europeu i universal. Llicenciat en dret i diplomat en magisteri, fou funcionari d’hisenda i catedràtic d’història a l’Escola Normal d’Ourense. En la seva joventut, s’acostà a la filosofia centreeuropea, a l’estudi de les ciències ocultes, al budisme i a l’orientalisme. Arran de la publicació de la Teoría do nacionalismo galego (1920), va esdevenir un dels principals ideòlegs del nacionalisme gallec. El 1929 ingressà a la Real Academia Galega i l’any següent marxà uns mesos a Alemanya i començà a distanciar-se del galleguisme alhora que es va anar acostant a posicionaments catòlics i conservadors. L’any 1936 féu campanya a favor de l’Estatut d’Autonomia de Galícia malgrat que considerava la situació política un perill per a l’Església i, després de la sublevació militar, s’arrenglerà amb els partidaris dels ideals nacionalcatòlics, cosa que provocà el rebuig dels seus antics companys, que s’hagueren d’exiliar. Per ell, el catolicisme i tot allò que defugís la modernitat i s’arrelés a la tradició era el que permetria conservar la cultura popular gallega en estat més pur. És per això que també apostava pel celtisme i l’atlantisme en contraposició a la civilització mediterrània. Autor sobretot d’assaigs sobre nacionalisme, etnografia i filosofia, publicà alguns relats breus, tres novel•les i una obra de teatre.»


I, del pròleg de l’Helena González que obre el volum:

«No crec pas que hi hagi en tota la literatura gallega un començament de novel•la més recordat que el d’El porc dempeus.

[...]

Quin lloc ideològic i estètic ocupava Vicente Risco? Les biografies d’aquest polígraf d’Ourense (1884-1963), que observava el món atrinxerat en unes ulleres ben gruixudes, componen un retrat de moltes cares, ple de contradiccions i paradoxes. Totes, però, mostren en primer pla un lletraferit infatigable, admirador d’Eugeni d’Ors, lector de Joan Maragall i seguidor atent de la poesia nova d’entreguerres, per això l’any 1921 va dedicar un poema a Tomàs Garcés i un altre a Joan Salvat-Papasseit.

[...]

El porc dempeus té gairebé noranta anys i, malgrat algunes petjades misògines i racistes, habituals en el seu temps –i en el nostre–, és el llibre més llegit de Vicente Risco, potser perquè la seva lectura ofereix ara una caricatura del nostre temps. Per això acabo afirmant amb una negació. No crec pas que hàgiu llegit un començament de novel•la amb tanta retranca i que faci tant servei a la crítica política i social quotidiana com El porc dempeus[.]»

El llibre es vendrà a 15€ (PVP) però es pot aconseguir per 8€ durant el mes de desembre si es demana directament a la Fundación Vicente Risco —que va publicar la traducció al gallec de la novel·la Pa negre a finals de l'any 2012—. Només cal escriure a l’adreça electrònica de la fundació (secretaria[arroba]fundacionvicenterisco[punt]com) i fer la comanda dels exemplars que es vulguin.

Gaudiu de la lectura d’aquest classic de la literatura gallega!

divendres, 22 de febrer de 2013

Amor a tres

«Que por que te quero? O amor éche así... non se pode explicar e aínda que se puidese non sei se o faría. Para que meter a razón nas cousas do pracer? Podo dicir de ti cincuenta marabillas, e tamén cincuenta cousas terribles... Estar contigo é estar na casa, pero moitos días deixaríate. O amor é así e nunca se acaba, nin para dar... nin para recibir. Por iso o meu amor é para as dúas, ou para os dous. Porque as relacións sempre se levan mellor entre tres. E para gozar do o amor, é fundamental saber usar ben a lingua.»  

Hoxe foi o último día da Biblioteca Vivente organizada por Xandobela no Verbum de Vigo. E esta a sinopse do meu libro, Amor a tres.

De camiño ao Verbum pola ponte de Rande na furgo de Xandobela

Aprendín moitísimo da rapazada que veu escoitar a miña experiencia co galego. E tamén das historias —impresionantes— d@s outr@s libros viventes. Moitas grazas a todas as persoas que a fixeron posible e, especialmente, a Chus Caramés, que pensou en min.

As Cíes desde Samil, diante do Verbum

A situación do país e da lingua é a que é, pero podémola cambiar. Só hai que facelo desde a alegría e desde o amor. Demostráronnolo as olladas d@s raparig@s (e algún mangallón!) que nos viñan ler. Ninguén saíu da biblioteca igual que entrara.

Antonte un rapaz deixou escrito: "Descubrín que podo ser galego". Diso se trata, de saber que podemos ser o que queiramos.

(E que cant@s máis amantes, mellor!)
Free Blog CounterEnglish German Translation
Locations of visitors to this page Esta web apoia á iniciativa dun dominio galego propio (.gal) en Internet