divendres, 12 de novembre del 2010

Els mitjans catalans, transmissors de tòpics sobre Galícia


És evident que a Galícia es coneix molt més Catalunya del que passa en sentit contrari. Només cal fer un cop d’ull a les hemeroteques per veure la quantitat d’informació que Catalunya genera en els mitjans de comunicació gallecs (en queden pocs...) i la misèria respectiva en els mitjans catalans. El problema no és només l’escassetat de referències a Galícia, sinó que les poques que hi ha només serveixen per transmetre prejudicis i tòpics sobre la realitat gallega. Vegem-ne dos exemples:

El 9 de novembre de 1985, fa 25 anys justos, Televisió de Catalunya va emetre un 30 minuts titulat “Galícia: tradició i avantguarda”. En un moment del reportatge, la presentadora dóna a entendre que el gallec té una gran diversitat per causa de la gran quantitat de nuclis de població dispersos que hi ha al país, i arriba a afirmar, des d’una escola de Monforte amb 3000 alumnes “de totes les aldees veïnes”, que “tots aquests nens parlen de forma diferent; les classes s’han de fer en castellà i només tenen 4 h. setmanals de gallec, però d’un gallec inventat sobre el paper i que està totalment allunyat del que ells parlen”. És evident que la presentadora no va saber descodificar el prejudicis sobre la pròpia llengua que li van transmetre les persones que va consultar.

El passat 5 de novembre, 25 anys després, l’edició electrònica del diari Avui passeja amb els candidats a les pròximes eleccions al Parlament de Catalunya. En un dels vídeos, la candidata pel PP a la Generalitat de Catalunya, Alícia Sánchez-Camacho, proposa un model trilingüe per a Catalunya distribuït en un 40% [sic] per a cada llengua (a mi no em surten els comptes). Que us recorda res? El més greu, però, és que afirma, no sé si amb cinisme o amb desconeixement, que “el Feijoo ha imposat un model de bilingüisme integrador que fan 50 i 50”. És a dir, assevera una dada falsa que queda sense contrastar pel mateix diari i que contribueix, de nou, a desinformar sobre el que passa a Galícia, on es viu una situació de violació absoluta dels drets lingüistics dels gallegoparlants.

divendres, 18 de juny del 2010

El nom català de Santiago de Compostela

És molt habitual, en català, escriure Santiago de Compostel•la, amb el nom del sant en la forma gallega (o castellana, en la mentalitat de molts que l’escriuen) i el topònim amb una ela geminada. També s’ha estès molt —per exemple, en tots els anuncis que animen a fer el Camí de Sant Jaume—  la forma Camí de Santiago. Tots dos noms són erronis en català, malgrat que etimològicament sigui correcta la forma Compostel•la.

La primera, Santiago, és la forma gallega procedent de Sanctus Iacobi, que en català seria Sant Jaume. En gallec, a diferència del català, fins i tot l’antropònim ha conservat el nom comú. I la segona, Compostel•la, seria correcta si acceptem que ve de CAMPUS STELLAE, el “camp de les estrelles” o, fins i tot, si vingués de COMPOSITA TELLA, “terra composta”, o “formosa” (que seria un eufemisme del cementiri que hi havia a la ciutat) ja que les dues evolucionarien cap al mateix resultat fonètic en català.

El que fa que haguem de rebutjar aquestes formes és el coneixement de la nostra tradició. En català, el nom tradicional de la ciutat és Sant Jaume de Galícia. Aquest topònim té, gràcies al Camí de Sant Jaume, tradició per tot Europa. En francès l’anomenen Saint-Jacques-de-Compostelle, en occità Sant Jacme de Compostèla, en italià San Giacomo di Compostella. Per què, doncs, li hem de dir els catalans amb un nom aliè?

Placa del Camí de Sant Jaume amb el nom errat, a la Catalunya del Nord

Per saber des de quan apareix aquest nom només cal consultar el Diccionari Català-Valencià-Balear i cercar-hi Jaume, és a dir, Santiago. En l’entrada corresponent apareix un fragment del Curial e Güelfa (s. XV), on es diu «Un cavaller qui en romiatge a Sant Jaume de Galícia era anat». Si es feia servir aquesta forma és perquè Sant Jaume de Galícia era una ciutat prou coneguda per tot el món conegut, i en cada país i en cada llengua rebia un nom diferent (com avui Londres, Moscou o Montpeller).

Igualment, es perd en el temps el nom Camí de Sant Jaume per designar la Via Làctia que es veu en les nits clares d’estiu i per anomenar la ruta jacobea, la qual moltes persones anomenen, fins i tot en català, amb la forma castellana “el Camino”. Així doncs, el més lògic és escriure o bé Santiago de Compostela, en gallec, o bé Sant Jaume de Galícia, en català, i fer servir aquesta forma també oralment. Ara que està tan de moda fer el Camí per reivindicar qualsevol bajanada, potser caldria fer-lo amb un retolet a la motxilla que digui “Jo faig el Camí de Sant Jaume”.

dilluns, 22 de març del 2010

Manifesto do Proxecto Galauda a prol da lingua galega

O equipo do Proxecto Galauda —Ensino do galego na Secundaria de Cataluña e ensino do catalán na Secundaria de Galicia— quere expresar o seu profundo malestar ante o Borrador do Proxecto de Decreto para o plurilingüismo no ensino non universitario de Galicia.

Despois de 11 anos de docencia de galego a adolescentes cataláns, de comprobar como os escolares cataláns valoran a lingua galega como parte do seu capital lingüístico, e como o coñecemento doutra lingua do Estado español (o galego) se converteu para eles nun activo de cohesión entre Galicia e Cataluña,

Manifestamos que:

1. Unha parte substancial da identidade galega e da súa cultura baséanse na lingua de seu, o galego. Preservala é irrenunciable, e a escola é un dos lugares fundamentais para acadar este fin.

2. En Galicia nunca houbo unha imposición da lingua galega, nin a hai agora. Argumentar o contrario é falso e demagóxico.

3. A lingua minorizada actualmente en Galicia —na maioría dos sectores sociais— é a lingua galega, e este decreto vén afondar na discriminación do uso do galego. Os argumentos cos que se nos quere convencer de que o castelán está en perigo son unha falacia destinada a confundir a poboación.

4. O Consello de Europa, nun informe do 2008, confirmou que en Galicia non se cumpren os dereitos mínimos do idioma galego e, segundo os estudos publicados pola Real Academia Galega, nos últimos dez anos reduciuse á metade o número de persoas que falan habitualmente galego.

5. O galego non pode ser relegado a lingua de segunda no ensino. A lingua galega non só é útil para facer literatura, oral ou escrita, senón tamén para o estudo das ciencias e das humanidades en xeral. Calquera materia do ensino universitario e non universitario debería ter o galego como lingua vehicular e da súa didáctica.

6. Lexislar para reducir o emprego da lingua galega no ensino non universitario é empecer o seu futuro como idioma vivo oficial de Galicia, espoliar o patrimonio do pobo galego e un ataque a unha cultura milenaria.

7. A promoción do galego na escola non supón romper a convivencia social dos cidadáns de Galicia. Así mesmo, o estudo do inglés ou doutra lingua estranxeira nunca pode supor unha diminución do idioma galego na escola primaria e secundaria.

Finalmente, manifestamos que defender o galego mediante declaracións de apoio ou manifestos de adhesión por parte de institucións, de partidos políticos ou de entidades públicas ou privadas, non significa politizalo: significa exercer a imprescindible liberdade de expresión, unha mostra de lealdade aos nosos devanceiros e un compromiso cos dereitos das xeracións vindeiras.

Barcelona, marzo de 2010

divendres, 5 de febrer del 2010

Presentació a Barcelona del llibre 55 mentiras sobre a lingua galega

Tal com se’ns explica al blog Invando vagalumes, la política lingüicida de l’actual Xunta de Galícia ha posat la llengua gallega al centre del debat. L’oposició s’ha unit més que mai en la defensa de la llengua. La ciutadania ha creat associacions, plataformes i ha fet tres manifestacions durant el primer any de legislatura contra els intents del govern d’aniquilar la llengua gallega. Fins i tot sectors i ajuntaments del PP s’han posicionat en contra de les accions antigallegues del govern que dirigeixen els seus companys de partit.

Una de les plataformes que han nascut arran de tot aquest moviment civil en defensa de la llengua gallega, és la plataforma ProLingua. Al seu manifest s’afirma que «ProLingua és una plataforma creada per persones d’ideologies i professions molt diverses que té com a objectius exclusius la promoció del gallec com a llengua pròpia de Galícia (i de les comarques limítrofes) i la consecució de la seva oficialitat real, que passa per una presència normal en àmbits dels quals es manté pràcticament exclosa, com l’empresa, la justícia i d’altres serveis públics i privats, especialment els mitjans de comunicació.»


I és aquesta plataforma la que ha editat el llibre 55 mentiras sobre a lingua galega. El llibre, coordinat per Xosé-Henrique Costas, profesor de la Universitat de Vigo, «vol ser un argumentari senzill i clarificador, alhora que sòlid i rigorós, que ajudi la societat gallega a comprendre i a superar aquelles valoracions i interpretacions subjectives, ideologitzades des d’una òptica exclusivament partidista, errònies o perverses, que persegueixen l’objectiu d’actuar com a fre al camí de la reposició i de la normalització d’usos necessàries per a la llengua gallega al si de la seva societat.»

Per si algú dubta de l’existència de la diàspora gallega, el llibre serà presentat, simultàniament, avui dia 5 de febrer a 69 localitats d’arreu del món (a més de Galícia, també es presenta a Espanya, a Palestina, a l’Argentina, a Bèlgica, a Dinamarca, a Irlanda, a Portugal, a la Gran Bretanya, a França, als Estats Units, a Bòsnia, a Euskadi, i, evidentment, a Catalunya).


A la presentació de Barcelona, que es farà al Centre Gallec de Barcelona i començarà a les 20:30, hi intervindran Pere Comellas (especialista en plurilingüisme i professor de la UB), Sabela Labraña (especialista en sociolingüística i professora de la UB), Xiana Díaz (representant de Defensem la Llengua Gallega) i Paulo Filgueiras (especialista en normalització lingüística i professor de la UAB).

En trobareu més informació al blog Defensem la llengua gallega i a la mateixa pàgina de ProLingua. Perquè us animeu a anar-hi, us poso l’engrescador (com anomenen a Menorca els anuncis de pel•lícules que posen al cinema perquè t’engresquis a veure-la...) del llibre, que resumeix 20 de les 55 mentides sobre la llengua gallega. I, qui no pugui assistir-hi, el web de ProLingua retransmetrà en directe la presentació de Vigo també a les 20:30, en aquest enllaç.


dijous, 21 de gener del 2010

Manipulació a la televisió gallega

La manifestació d’avui en contra de la política d’atac a la llengua gallega de l’actual govern de la Xunta és la 3a d’aquesta legislatura.

El passat 17 de maig, dia de les Lletres Gallegues, va haver-hi la primera manifestació a Santiago a favor de la llengua gallega. La segona va ser el 18 d’octubre.

Durant la segona manifestació, la Televisión de Galicia va fer una connexió quan la plaça de la Quintana, on acaben les manifestacions a Santiago i on es fan els parlaments, es buidava de gent per omplir-se per segona vegada. Així, va fer l’efecte que no hi havia gairebé ningú manifestant-se. Al cap de tres dies una entrevista al president de la Mesa pola Normalización Lingüística, de la qual vaig parlar, era una mostra més de les directrius que segueix la Televisión de Galicia.

Tot apunta que la d’avui reunirà el doble de gent, però més enllà de les xifres d’assistència, que sempre poden variar segons qui les reporti, el que està clar és que la TVG manipula i amaga informació. De moment, el magazine matinal d’aquesta televisió duu una bona estona parlant dels desitjos maternals de Madonna, alhora que a Santiago hi ha una manifestació i una vaga de l’ensenyament a tot Galícia.

Aquest matí he descobert una altra manipulació. He volgut connectar la càmera web que hi ha a la plaça de la Quintana de Santiago, per veure la manifestació des de Menorca, i no s’ha connectat. Curiosament, tota la resta de càmeres web de Galícia, des de la de O Cebreiro fins a la de Tui, passant per Ourense o Vigo, funcionaven. Fa una hora també funcionava la càmera de la plaça de les Praterías, que és de pas obligat per accedir a la Quintana. Ara mateix, ja no funciona, mentre que la de l’Obradoiro funciona perfectament i la del Pedroso, totes dues a la mateixa ciutat, també emeten imatges.

ACTUALITZO DADES (13:40): Quan he escrit aquest text, la càmera de l'Obradoiro, on ha acabat la manifestació d'avui, encara funcionava. Després ha deixat d'emetre imatges i ara en torna a emetre.

dimecres, 20 de gener del 2010

Violència lingüística a Galícia

Prohibir una llengua, eliminar-la de la vida pública, privar l’accés de les persones al coneixement de la seva llengua i de la seva cultura, és una forma de violència. Si no es percep així, és perquè els carrers no es taquen de sang, però no deixa de ser una forma més, i al damunt institucionalitzada, de les moltes que pot prendre la violència.

Qui només ha anat a Galícia a fer un pop i a comprar barrets de pelegrí, sol afirmar que “la culpa és dels gallecs, que voten el PP”. Faré una afirmació de la qual estic convençudíssim: fins ara, l’estructura, les actituds i els procediments del PP de Galícia han estat molt semblants, si no equivalents, al de Convergència i Unió a Catalunya.

Ara, però, ha nascut un PP a la valenciana: urbà, reaccionari, tecnòcrata i disposat a destruir tot allò que tingui relació amb la llengua i la cultura gallegues (n’és bona prova que l’actual president de la Xunta de Galícia, Alberto Núñez Feijoo, no fes campanya electoral a la Galícia rural, i es quedés a les ciutats. Fou Mariano Rajoy qui va fer 11 dies [sic] de campanya electoral a Galícia per repartir sobres amb paperetes del PP entre la gent més gran del país, que és la majoria de l’electorat).

Mai en tan poc temps, des de la “democràcia”, la llengua i la cultura gallegues havien rebut atacs tan contundents i tan continuats. En haver guanyat les eleccions, tot d’un plegat el PP de Galícia va començar a dir que el bipartit havia trencat el consens, l’harmonia i la pau lingüística que regnava a Galícia. Va començar a fer el típic discurs de la imposició, va començar a dir que es prohibia el castellà, que es coaccionava els castellanoparlants i que el gallec havia passat de ser una llengua prohibida a ser una llengua imposada pel govern. Una llengua que té, encara vigent, un Pla General de Normalització Lingüística aprovat per unanimitat al Parlament de Galícia el 21 de setembre del 2004, amb els vots del PP, del PSdG i del BNG, i quan Manuel Fraga encara presidia la Xunta de Galícia.




Aquest discurs ha servit per preparar el terreny per a l’aparició de les “Bases per a l'elaboració del decret del plurilingüisme en l’ensenyament no universitari de Galícia”, que van tenir la gentilesa de presentar la nit del 30 de desembre de l’any passat, amb tota la col•lectivitat docent de vacances de Nadal. Aquest decret proposa que l’ensenyament sigui trilingüe i que un terç de les matèries troncals s’ensenyin en llengua anglesa.

A banda de ser evident que no hi ha professors capacitats per ensenyar en anglès, ni en nombre ni en qualitat (perquè algú faci una classe en anglès n’hauria de tenir un nivell excel•lent, gairebé de llengua materna), aquesta promoció de l’anglès és fum per amagar la realitat: el que es vol és atacar el gallec per on més mal fa: per l’ensenyament no universitari. Cal tenir en compte que el Pla General de Normalització Lingüística establia que el 50% de les matèries havien de ser en gallec. Si això, que no és ni immersió lingüística, no s’ha complert, com poden dir que s’ha estat imposant el gallec en l’ensenyament?

El PP s’ha quedat, amb la presentació d’aquesta proposta de decret, tot sol davant la societat, atès que no hi ha cap entitat, cap moviment pedagògic, cap especialista, que doni suport a les idees que propugnen. Només té el suport de la CONGAPA, que és la Confederació Gallega d’Associacions de Pares (però que no és l’únic col·lectiu d’associacions de pares de Galícia, i la resta hi estan en contra).

A tall de curiositat, l’associació Galicia Bilingüe, que vol crear una societat de monolingües i d’ignorants, considera que aquest decret “és una escapatòria per tal de no complir les promeses electorals”, i proposa que es reformi la normativa vigent (Constitució, Estatut, LOGSE, Pla General de Normalització Lingüística...) per tal que els pares triïn la llengua de l’ensenyament dels seus fills, ja que creuen que “una persona no té perquè ser competent en les dues llengües oficials” (min 14:30).

Tot plegat ha dut a convocar, per demà dia 21, una vaga general a l’ensenyament com a resposta al decret contra el gallec. Més de 35.000 professors i 270.000 alumnes estan cridats a la vaga i a manifestar-se a Santiago de Compostela, a les 11:30 del matí.



Si voleu més informació de tot plegat, us recomano que visiteu el web de la plataforma Queremos Galego, on trobareu els motius de rebuig al decret i la convocatòria de la manifestació; l’anàlisi negativa i rotunda que ha emès la Real Academia da Lingua Galega sobre les bases del decret; el debat de fa dos dies (1a part i 2a part) a Correo TV amb representants de la CONGAPA, de la Federación de ANPAS de Compostela, de la Mesa Pola Normalización Lingüística i de Galicia Bilingüe; finalment, us recomano que us n’informeu a través de qualsevol mitjà de comunicació de Galícia, on comprovareu l’oposició social que està generant aquest decret i la manera de fer del PPdG, cada dia més reaccionari.

Disculpeu-me l’extensió d’aquesta entrada: és un escrit d’urgència i l’he hagut de fer llarg per mirar de resumir la situació que s'hi viu aquests dies. A la premsa d’aquí, Galícia li cau massa lluny com per parar-hi atenció (només se’n preocupa quan hi ha eleccions, especialment si coincideixen amb les d’Euskadi, que és quan es veuen obligats a repartir les quotes informatives...). Cal que se sàpiga quina situació estan vivint els gallegoparlants a casa seva i solidaritzar-nos amb els companys que intenten viure i treballar en gallec... a Galícia.
Free Blog CounterEnglish German Translation
Locations of visitors to this page Esta web apoia á iniciativa dun dominio galego propio (.gal) en Internet