PARELLÆS - Programa de intercambio lingüístico galego-catalán

[M'arriba aquesta informació de les professores de català de la Universidade de Santiago Compostela. Animeu-vos-hi! / Chégame esta información das profesoras de catalán da Universidade de Santiago de Compostela. Animádevos!]

Gustaríache practicar catalán? Queres ensinar galego? Isto é un convite para participares no programa PARELLÆS.

PARELLÆS é un programa de intercambio lingüístico galego-catalán / catalán-galego entre alumnas e alumnos da Universidade de Santiago de Compostela que falen galego ou catalán e desexen aprender, practicar ou mellorar a outra lingua.

Quen pode participar?

En principio, este programa vai destinado, dunha banda, ao alumnado orixinario do ámbito lingüístico catalán que actualmente estuda na USC (programa SICUE), e doutra, ao alumnado da USC que cursa ou cursou estudos de catalán.

Como funciona?

As e os participantes terán a oportunidade de conversar coas súas parellas nun ambiente relaxado e axeitado para practicar estas linguas. As parellas lingüísticas estarán compostas por unha persoa catalanfalante (con interese polo galego) e unha galegofalante (con interese polo catalán) para que os intercambios sexan bidireccionais e mutuamente enriquecedores.

Como me podo apuntar?

Só tes que escribir a dolors.perarnau@usc.es ou a mamerce.lopez@usc.es cuns datos persoais mínimos para sabermos o teu nivel de lingua (que nivel xa tes de catalán, que nivel de galego podes ensinar), a túa dispoñibilidade horaria e as túas afeccións e preferencias. En breve habémonos pór en contacto contigo para che asignar unha persoa coa que terás que compartir un mínimo de 10 sesións de intercambio até o final de curso. Para iso poderedes quedar onde e como queirades: para tomar un café, pasear pola cidade, ir ao cinema ou saír pola noite. E sobre todo, falar, conversar, parolar, laretar..., en fin, estar de leria.

Non teñas vergoña! Ensina a lingua e compártea!

* Actividade recoñecida con 1 crédito de libre configuración para todo o alumnado da USC (código 2011/11, Resolución 11 de xaneiro de 2011)

Resposta a una acusació i convit a avisar d’altres notícies errònies

Al blog Escriure, llegir i regar el jardí

Solidaritat (només en un sentit?)

Heu vist mai cap pintada, a Catalunya, en suport d'algun encausat gallec?

(No s'hi valen les que apareguin si mai processen en Fraga per col·laboració amb la dictadura franquista...).

[Corredoira das Fraguas, Compostela, 26 de gener del 2011]

Els mitjans catalans, transmissors de tòpics sobre Galícia

És evident que a Galícia es coneix molt més Catalunya del que passa en sentit contrari. Només cal fer un cop d’ull a les hemeroteques per veure la quantitat d’informació que Catalunya genera en els mitjans de comunicació gallecs (en queden pocs...) i la misèria respectiva en els mitjans catalans. El problema no és només l’escassetat de referències a Galícia, sinó que les poques que hi ha només serveixen per transmetre prejudicis i tòpics sobre la realitat gallega. Vegem-ne dos exemples:

El 9 de novembre de 1985, fa 25 anys justos, Televisió de Catalunya va emetre un 30 minuts titulat “Galícia: tradició i avantguarda”. En un moment del reportatge, la presentadora dóna a entendre que el gallec té una gran diversitat per causa de la gran quantitat de nuclis de població dispersos que hi ha al país, i arriba a afirmar, des d’una escola de Monforte amb 3000 alumnes “de totes les aldees veïnes”, que “tots aquests nens parlen de forma diferent; les classes s’han de fer en castellà i només tenen 4 h. setmanals de gallec, però d’un gallec inventat sobre el paper i que està totalment allunyat del que ells parlen”. És evident que la presentadora no va saber descodificar el prejudicis sobre la pròpia llengua que li van transmetre les persones que va consultar.

El passat 5 de novembre, 25 anys després, l’edició electrònica del diari Avui passeja amb els candidats a les pròximes eleccions al Parlament de Catalunya. En un dels vídeos, la candidata pel PP a la Generalitat de Catalunya, Alícia Sánchez-Camacho, proposa un model trilingüe per a Catalunya distribuït en un 40% [sic] per a cada llengua (a mi no em surten els comptes). Que us recorda res? El més greu, però, és que afirma, no sé si amb cinisme o amb desconeixement, que “el Feijoo ha imposat un model de bilingüisme integrador que fan 50 i 50”. És a dir, assevera una dada falsa que queda sense contrastar pel mateix diari i que contribueix, de nou, a desinformar sobre el que passa a Galícia, on es viu una situació de violació absoluta dels drets lingüistics dels gallegoparlants.

El nom català de Santiago de Compostela

És molt habitual, en català, escriure Santiago de Compostel•la, amb el nom del sant en la forma gallega (o castellana, en la mentalitat de molts que l’escriuen) i el topònim amb una ela geminada. També s’ha estès molt —per exemple, en tots els anuncis que animen a fer el Camí de Sant Jaume—  la forma Camí de Santiago. Tots dos noms són erronis en català, malgrat que etimològicament sigui correcta la forma Compostel•la.

La primera, Santiago, és la forma gallega procedent de Sanctus Iacobi, que en català seria Sant Jaume. En gallec, a diferència del català, fins i tot l’antropònim ha conservat el nom comú. I la segona, Compostel•la, seria correcta si acceptem que ve de CAMPUS STELLAE, el “camp de les estrelles” o, fins i tot, si vingués de COMPOSITA TELLA, “terra composta”, o “formosa” (que seria un eufemisme del cementiri que hi havia a la ciutat) ja que les dues evolucionarien cap al mateix resultat fonètic en català.

El que fa que haguem de rebutjar aquestes formes és el coneixement de la nostra tradició. En català, el nom tradicional de la ciutat és Sant Jaume de Galícia. Aquest topònim té, gràcies al Camí de Sant Jaume, tradició per tot Europa. En francès l’anomenen Saint-Jacques-de-Compostelle, en occità Sant Jacme de Compostèla, en italià San Giacomo di Compostella. Per què, doncs, li hem de dir els catalans amb un nom aliè?

Placa del Camí de Sant Jaume amb el nom errat, a la Catalunya del Nord

Per saber des de quan apareix aquest nom només cal consultar el Diccionari Català-Valencià-Balear i cercar-hi Jaume, és a dir, Santiago. En l’entrada corresponent apareix un fragment del Curial e Güelfa (s. XV), on es diu «Un cavaller qui en romiatge a Sant Jaume de Galícia era anat». Si es feia servir aquesta forma és perquè Sant Jaume de Galícia era una ciutat prou coneguda per tot el món conegut, i en cada país i en cada llengua rebia un nom diferent (com avui Londres, Moscou o Montpeller).

Igualment, es perd en el temps el nom Camí de Sant Jaume per designar la Via Làctia que es veu en les nits clares d’estiu i per anomenar la ruta jacobea, la qual moltes persones anomenen, fins i tot en català, amb la forma castellana “el Camino”. Així doncs, el més lògic és escriure o bé Santiago de Compostela, en gallec, o bé Sant Jaume de Galícia, en català, i fer servir aquesta forma també oralment. Ara que està tan de moda fer el Camí per reivindicar qualsevol bajanada, potser caldria fer-lo amb un retolet a la motxilla que digui “Jo faig el Camí de Sant Jaume”.

Manifesto do Proxecto Galauda a prol da lingua galega

O equipo do Proxecto Galauda —Ensino do galego na Secundaria de Cataluña e ensino do catalán na Secundaria de Galicia— quere expresar o seu profundo malestar ante o Borrador do Proxecto de Decreto para o plurilingüismo no ensino non universitario de Galicia.

Despois de 11 anos de docencia de galego a adolescentes cataláns, de comprobar como os escolares cataláns valoran a lingua galega como parte do seu capital lingüístico, e como o coñecemento doutra lingua do Estado español (o galego) se converteu para eles nun activo de cohesión entre Galicia e Cataluña,

Manifestamos que:

1. Unha parte substancial da identidade galega e da súa cultura baséanse na lingua de seu, o galego. Preservala é irrenunciable, e a escola é un dos lugares fundamentais para acadar este fin.

2. En Galicia nunca houbo unha imposición da lingua galega, nin a hai agora. Argumentar o contrario é falso e demagóxico.

3. A lingua minorizada actualmente en Galicia —na maioría dos sectores sociais— é a lingua galega, e este decreto vén afondar na discriminación do uso do galego. Os argumentos cos que se nos quere convencer de que o castelán está en perigo son unha falacia destinada a confundir a poboación.

4. O Consello de Europa, nun informe do 2008, confirmou que en Galicia non se cumpren os dereitos mínimos do idioma galego e, segundo os estudos publicados pola Real Academia Galega, nos últimos dez anos reduciuse á metade o número de persoas que falan habitualmente galego.

5. O galego non pode ser relegado a lingua de segunda no ensino. A lingua galega non só é útil para facer literatura, oral ou escrita, senón tamén para o estudo das ciencias e das humanidades en xeral. Calquera materia do ensino universitario e non universitario debería ter o galego como lingua vehicular e da súa didáctica.

6. Lexislar para reducir o emprego da lingua galega no ensino non universitario é empecer o seu futuro como idioma vivo oficial de Galicia, espoliar o patrimonio do pobo galego e un ataque a unha cultura milenaria.

7. A promoción do galego na escola non supón romper a convivencia social dos cidadáns de Galicia. Así mesmo, o estudo do inglés ou doutra lingua estranxeira nunca pode supor unha diminución do idioma galego na escola primaria e secundaria.

Finalmente, manifestamos que defender o galego mediante declaracións de apoio ou manifestos de adhesión por parte de institucións, de partidos políticos ou de entidades públicas ou privadas, non significa politizalo: significa exercer a imprescindible liberdade de expresión, unha mostra de lealdade aos nosos devanceiros e un compromiso cos dereitos das xeracións vindeiras.

Barcelona, marzo de 2010

Presentació a Barcelona del llibre 55 mentiras sobre a lingua galega

Tal com se’ns explica al blog Invando vagalumes, la política lingüicida de l’actual Xunta de Galícia ha posat la llengua gallega al centre del debat. L’oposició s’ha unit més que mai en la defensa de la llengua. La ciutadania ha creat associacions, plataformes i ha fet tres manifestacions durant el primer any de legislatura contra els intents del govern d’aniquilar la llengua gallega. Fins i tot sectors i ajuntaments del PP s’han posicionat en contra de les accions antigallegues del govern que dirigeixen els seus companys de partit.

Una de les plataformes que han nascut arran de tot aquest moviment civil en defensa de la llengua gallega, és la plataforma ProLingua. Al seu manifest s’afirma que «ProLingua és una plataforma creada per persones d’ideologies i professions molt diverses que té com a objectius exclusius la promoció del gallec com a llengua pròpia de Galícia (i de les comarques limítrofes) i la consecució de la seva oficialitat real, que passa per una presència normal en àmbits dels quals es manté pràcticament exclosa, com l’empresa, la justícia i d’altres serveis públics i privats, especialment els mitjans de comunicació.»

I és aquesta plataforma la que ha editat el llibre 55 mentiras sobre a lingua galega. El llibre, coordinat per Xosé-Henrique Costas, profesor de la Universitat de Vigo, «vol ser un argumentari senzill i clarificador, alhora que sòlid i rigorós, que ajudi la societat gallega a comprendre i a superar aquelles valoracions i interpretacions subjectives, ideologitzades des d’una òptica exclusivament partidista, errònies o perverses, que persegueixen l’objectiu d’actuar com a fre al camí de la reposició i de la normalització d’usos necessàries per a la llengua gallega al si de la seva societat.»

Per si algú dubta de l’existència de la diàspora gallega, el llibre serà presentat, simultàniament, avui dia 5 de febrer a 69 localitats d’arreu del món (a més de Galícia, també es presenta a Espanya, a Palestina, a l’Argentina, a Bèlgica, a Dinamarca, a Irlanda, a Portugal, a la Gran Bretanya, a França, als Estats Units, a Bòsnia, a Euskadi, i, evidentment, a Catalunya).

A la presentació de Barcelona, que es farà al Centre Gallec de Barcelona i començarà a les 20:30, hi intervindran Pere Comellas (especialista en plurilingüisme i professor de la UB), Sabela Labraña (especialista en sociolingüística i professora de la UB), Xiana Díaz (representant de Defensem la Llengua Gallega) i Paulo Filgueiras (especialista en normalització lingüística i professor de la UAB).

En trobareu més informació al blog Defensem la llengua gallega i a la mateixa pàgina de ProLingua. Perquè us animeu a anar-hi, us poso l’engrescador (com anomenen a Menorca els anuncis de pel•lícules que posen al cinema perquè t’engresquis a veure-la...) del llibre, que resumeix 20 de les 55 mentides sobre la llengua gallega. I, qui no pugui assistir-hi, el web de ProLingua retransmetrà en directe la presentació de Vigo també a les 20:30, en aquest enllaç.

Prolingua 20 Mentiras sobre a lingua galega (2010)

View more presentations from A profa .