Vols estudiar gallec o portuguès a Barcelona?

Com ja sabeu, estudiar gallec a Catalunya no és cap novetat: se'n pot aprendre en alguns instituts, dins el marc del Proxecto Galauda; també hi ha cursos de llengua i cultura gallegues als centres gallecs d'arreu del país, el curs vinent l'Escola Oficial d'Idiomes de Drassanes oferirà cursos de llengua gallega i, a més a més, tenim el privilegi de tenir l'única Universitat de fora de Galícia on es pot estudiar Filologia Gallega o, segons la nova denominació, el Grau en Llengües i Literatures Modernes amb l'especialització en Estudis Gallecs.

Pel que fa a la Universitat de Barcelona, convé que se sàpiga i es faci conèixer aquesta opció, que de vegades queda en segon terme rere les llengües que no necessiten cap mena de publicitat per recordar que també existeixen. El que té de bo l'opció de combinar el gallec amb una altra llengua és que el ventall de possibilitats és molt més ampli que no pas si només en féssim una de sola. Dit d'una altra manera: podem fer una llengua considerant-ne la utilitat i l'altra per plaer, de forma que en resulti un complement útil i original per al mercat de treball.

D'altra banda, tots sabem que res no garanteix la felicitat i, encara menys, l'entrada al món laboral, així que més val fer el que ens vingui de gust. I, tampoc no cal dir-ho, el cos i la ment agraeixen molt més seure en un bon restaurant gallec i menjar una llamprea precedida d'unes zamburinyes i seguida d'unes canyes de crema que no pas ingerir a cuita-corrents un fish and chips en un banc del metro de Londres. Ja ho diuen: d'allò que estudiaràs, l'endemà en menjaràs.

Perquè puc combinar el gallec o el portuguès amb una altra llengua i assolir una formació plurilingüe.

Grau en Llengües i Literatures Modernes

L’itinerari bilingüe et permet triar dues llengües amb les literatures corresponents. Podràs realitzar un itinerari en Estudis Gallecs o un itinerari en Estudis Portuguesos en combinació amb altres llengües.*

Perquè puc incloure els estudis de gallec o de portuguès en la meva formació lingüística i literària.

Grau en Lingüística

Pots cursar les assignatures de llengua i lingüística de gallec i de portuguès alhora dins l’itinerari de lingüística més 2 llengües. També les pots combinar amb un altre idioma.*

Grau en Estudis Literaris  i Grau en Filologia Romànica

Des d’aquests graus pots cursar assignatures de llengua i literatura de gallec i de portuguès.

Perquè puc complementar el meu grau amb una introducció als estudis gallecs i als estudis portuguesos.

El primer any, els graus de la Facultat de Filologia ofereixen Introducció a la llengua gallega i Introducció a la llengua portuguesa. A més, al grau en Llengües i Literatures Modernes (si no has triat un itinerari de gallec o de portuguès) pots cursar dues assignatures més. No calen coneixements previs.

*Alemany, anglès, àrab, català, espanyol, francès, grec, hebreu, italià, llatí, polonès o rus.

PARELLÆS - Programa de intercambio lingüístico galego-catalán

[M'arriba aquesta informació de les professores de català de la Universidade de Santiago Compostela. Animeu-vos-hi! / Chégame esta información das profesoras de catalán da Universidade de Santiago de Compostela. Animádevos!]

Gustaríache practicar catalán? Queres ensinar galego? Isto é un convite para participares no programa PARELLÆS.

PARELLÆS é un programa de intercambio lingüístico galego-catalán / catalán-galego entre alumnas e alumnos da Universidade de Santiago de Compostela que falen galego ou catalán e desexen aprender, practicar ou mellorar a outra lingua.

Quen pode participar?

En principio, este programa vai destinado, dunha banda, ao alumnado orixinario do ámbito lingüístico catalán que actualmente estuda na USC (programa SICUE), e doutra, ao alumnado da USC que cursa ou cursou estudos de catalán.

Como funciona?

As e os participantes terán a oportunidade de conversar coas súas parellas nun ambiente relaxado e axeitado para practicar estas linguas. As parellas lingüísticas estarán compostas por unha persoa catalanfalante (con interese polo galego) e unha galegofalante (con interese polo catalán) para que os intercambios sexan bidireccionais e mutuamente enriquecedores.

Como me podo apuntar?

Só tes que escribir a dolors.perarnau@usc.es ou a mamerce.lopez@usc.es cuns datos persoais mínimos para sabermos o teu nivel de lingua (que nivel xa tes de catalán, que nivel de galego podes ensinar), a túa dispoñibilidade horaria e as túas afeccións e preferencias. En breve habémonos pór en contacto contigo para che asignar unha persoa coa que terás que compartir un mínimo de 10 sesións de intercambio até o final de curso. Para iso poderedes quedar onde e como queirades: para tomar un café, pasear pola cidade, ir ao cinema ou saír pola noite. E sobre todo, falar, conversar, parolar, laretar..., en fin, estar de leria.

Non teñas vergoña! Ensina a lingua e compártea!

* Actividade recoñecida con 1 crédito de libre configuración para todo o alumnado da USC (código 2011/11, Resolución 11 de xaneiro de 2011)

Resposta a una acusació i convit a avisar d’altres notícies errònies

Al blog Escriure, llegir i regar el jardí

Solidaritat (només en un sentit?)

Heu vist mai cap pintada, a Catalunya, en suport d'algun encausat gallec?

(No s'hi valen les que apareguin si mai processen en Fraga per col·laboració amb la dictadura franquista...).

[Corredoira das Fraguas, Compostela, 26 de gener del 2011]

Els mitjans catalans, transmissors de tòpics sobre Galícia

És evident que a Galícia es coneix molt més Catalunya del que passa en sentit contrari. Només cal fer un cop d’ull a les hemeroteques per veure la quantitat d’informació que Catalunya genera en els mitjans de comunicació gallecs (en queden pocs...) i la misèria respectiva en els mitjans catalans. El problema no és només l’escassetat de referències a Galícia, sinó que les poques que hi ha només serveixen per transmetre prejudicis i tòpics sobre la realitat gallega. Vegem-ne dos exemples:

El 9 de novembre de 1985, fa 25 anys justos, Televisió de Catalunya va emetre un 30 minuts titulat “Galícia: tradició i avantguarda”. En un moment del reportatge, la presentadora dóna a entendre que el gallec té una gran diversitat per causa de la gran quantitat de nuclis de població dispersos que hi ha al país, i arriba a afirmar, des d’una escola de Monforte amb 3000 alumnes “de totes les aldees veïnes”, que “tots aquests nens parlen de forma diferent; les classes s’han de fer en castellà i només tenen 4 h. setmanals de gallec, però d’un gallec inventat sobre el paper i que està totalment allunyat del que ells parlen”. És evident que la presentadora no va saber descodificar el prejudicis sobre la pròpia llengua que li van transmetre les persones que va consultar.

El passat 5 de novembre, 25 anys després, l’edició electrònica del diari Avui passeja amb els candidats a les pròximes eleccions al Parlament de Catalunya. En un dels vídeos, la candidata pel PP a la Generalitat de Catalunya, Alícia Sánchez-Camacho, proposa un model trilingüe per a Catalunya distribuït en un 40% [sic] per a cada llengua (a mi no em surten els comptes). Que us recorda res? El més greu, però, és que afirma, no sé si amb cinisme o amb desconeixement, que “el Feijoo ha imposat un model de bilingüisme integrador que fan 50 i 50”. És a dir, assevera una dada falsa que queda sense contrastar pel mateix diari i que contribueix, de nou, a desinformar sobre el que passa a Galícia, on es viu una situació de violació absoluta dels drets lingüistics dels gallegoparlants.

El nom català de Santiago de Compostela

És molt habitual, en català, escriure Santiago de Compostel•la, amb el nom del sant en la forma gallega (o castellana, en la mentalitat de molts que l’escriuen) i el topònim amb una ela geminada. També s’ha estès molt —per exemple, en tots els anuncis que animen a fer el Camí de Sant Jaume—  la forma Camí de Santiago. Tots dos noms són erronis en català, malgrat que etimològicament sigui correcta la forma Compostel•la.

La primera, Santiago, és la forma gallega procedent de Sanctus Iacobi, que en català seria Sant Jaume. En gallec, a diferència del català, fins i tot l’antropònim ha conservat el nom comú. I la segona, Compostel•la, seria correcta si acceptem que ve de CAMPUS STELLAE, el “camp de les estrelles” o, fins i tot, si vingués de COMPOSITA TELLA, “terra composta”, o “formosa” (que seria un eufemisme del cementiri que hi havia a la ciutat) ja que les dues evolucionarien cap al mateix resultat fonètic en català.

El que fa que haguem de rebutjar aquestes formes és el coneixement de la nostra tradició. En català, el nom tradicional de la ciutat és Sant Jaume de Galícia. Aquest topònim té, gràcies al Camí de Sant Jaume, tradició per tot Europa. En francès l’anomenen Saint-Jacques-de-Compostelle, en occità Sant Jacme de Compostèla, en italià San Giacomo di Compostella. Per què, doncs, li hem de dir els catalans amb un nom aliè?

Placa del Camí de Sant Jaume amb el nom errat, a la Catalunya del Nord

Per saber des de quan apareix aquest nom només cal consultar el Diccionari Català-Valencià-Balear i cercar-hi Jaume, és a dir, Santiago. En l’entrada corresponent apareix un fragment del Curial e Güelfa (s. XV), on es diu «Un cavaller qui en romiatge a Sant Jaume de Galícia era anat». Si es feia servir aquesta forma és perquè Sant Jaume de Galícia era una ciutat prou coneguda per tot el món conegut, i en cada país i en cada llengua rebia un nom diferent (com avui Londres, Moscou o Montpeller).

Igualment, es perd en el temps el nom Camí de Sant Jaume per designar la Via Làctia que es veu en les nits clares d’estiu i per anomenar la ruta jacobea, la qual moltes persones anomenen, fins i tot en català, amb la forma castellana “el Camino”. Així doncs, el més lògic és escriure o bé Santiago de Compostela, en gallec, o bé Sant Jaume de Galícia, en català, i fer servir aquesta forma també oralment. Ara que està tan de moda fer el Camí per reivindicar qualsevol bajanada, potser caldria fer-lo amb un retolet a la motxilla que digui “Jo faig el Camí de Sant Jaume”.

Manifesto do Proxecto Galauda a prol da lingua galega

O equipo do Proxecto Galauda —Ensino do galego na Secundaria de Cataluña e ensino do catalán na Secundaria de Galicia— quere expresar o seu profundo malestar ante o Borrador do Proxecto de Decreto para o plurilingüismo no ensino non universitario de Galicia.

Despois de 11 anos de docencia de galego a adolescentes cataláns, de comprobar como os escolares cataláns valoran a lingua galega como parte do seu capital lingüístico, e como o coñecemento doutra lingua do Estado español (o galego) se converteu para eles nun activo de cohesión entre Galicia e Cataluña,

Manifestamos que:

1. Unha parte substancial da identidade galega e da súa cultura baséanse na lingua de seu, o galego. Preservala é irrenunciable, e a escola é un dos lugares fundamentais para acadar este fin.

2. En Galicia nunca houbo unha imposición da lingua galega, nin a hai agora. Argumentar o contrario é falso e demagóxico.

3. A lingua minorizada actualmente en Galicia —na maioría dos sectores sociais— é a lingua galega, e este decreto vén afondar na discriminación do uso do galego. Os argumentos cos que se nos quere convencer de que o castelán está en perigo son unha falacia destinada a confundir a poboación.

4. O Consello de Europa, nun informe do 2008, confirmou que en Galicia non se cumpren os dereitos mínimos do idioma galego e, segundo os estudos publicados pola Real Academia Galega, nos últimos dez anos reduciuse á metade o número de persoas que falan habitualmente galego.

5. O galego non pode ser relegado a lingua de segunda no ensino. A lingua galega non só é útil para facer literatura, oral ou escrita, senón tamén para o estudo das ciencias e das humanidades en xeral. Calquera materia do ensino universitario e non universitario debería ter o galego como lingua vehicular e da súa didáctica.

6. Lexislar para reducir o emprego da lingua galega no ensino non universitario é empecer o seu futuro como idioma vivo oficial de Galicia, espoliar o patrimonio do pobo galego e un ataque a unha cultura milenaria.

7. A promoción do galego na escola non supón romper a convivencia social dos cidadáns de Galicia. Así mesmo, o estudo do inglés ou doutra lingua estranxeira nunca pode supor unha diminución do idioma galego na escola primaria e secundaria.

Finalmente, manifestamos que defender o galego mediante declaracións de apoio ou manifestos de adhesión por parte de institucións, de partidos políticos ou de entidades públicas ou privadas, non significa politizalo: significa exercer a imprescindible liberdade de expresión, unha mostra de lealdade aos nosos devanceiros e un compromiso cos dereitos das xeracións vindeiras.

Barcelona, marzo de 2010