XXIV edició dels Cursos de Lingua e Cultura Galegas de la UB

La Secció de Filologies Gallega i Portuguesa de la Universitat de Barcelona (UB) ofereix, per 24a edició, els cursos de Llengua i Cultura Gallegues. Aquests cursos estan destinats a persones més grans de 16 anys, siguin o no estudiants de la UB. Són cursos oficials de 75 hores reconeguts com a crèdits de lliure elecció per als alumnes de la UB (tret dels estudiants de Filologia). Els cursos de llengua, a més a més, serveixen per preparar-se per als exàmens del Certificado en Lingua Galega (CELGa), que expedeix la Xunta de Galícia (se n’ofereixen els nivells 1, 3 i 4)

Com a complement als cursos de llengua també hi teniu un curs d’extensió cultural, on podreu conèixer una mica de la geografia, la història, les arts, les lletres i l’antropologia cultural de Galícia. Evidentment, totes les classes es faran en gallec.

Els cursos són totalment gratuïts, i us hi podeu inscriure del 17-09-2008 fins al 1-10-2008 en el curs d’extensió cultural, i del 17-11-2008 fins al 12-1-2009 en els cursos de llengua. El d’extensió cultural comença a primers d’octubre, i els de llengua al gener. Mireu-ne els horaris i la resta de les dades a l'apartat corresponent de la pàgina de la Secció de Filologies Gallega i Portuguesa.

Darrera d’aquest blog hi ha, entre moltes altres coses i ja fa set anys, aquests cursos.

Lluís Pericot i Florentino López Cuevillas, prehistoriadors.

Una de les principals vies de l'eixample de la ciutat de Girona du el nom de Lluís Pericot (Girona 1899-Barcelona 1978). Lluís Pericot va ser un prehistoriador format a la Universitat de Barcelona, alumne de Pere Bosch i Gimpera. La primera càtedra que va ocupar, del 1925 al 1927, va ser la d’Història Antiga i Mitjana d’Espanya de la Universitat de Santiago de Compostela. Bosch i Gimpera considerava que a Galícia estava tot per fer (i encara hi està!), i per això volia que Pericot hi fes escola. Tanmateix, només hi va ser durant dos anys, perquè de seguida es va traslladar a la Universitat de València, on va ocupar la càtedra d’Història Moderna i Contemporània, tot i que va seguir dedicant-se a la prehistòria.

A Galícia va col·laborar sobretot amb l’actiu intel·lectual galleguista Florentino López Cuevillas (Ourense 1886-1958), director de la secció de prehistòria del Seminario de Estudos Galegos i un dels pioners en la sistematització i l’estudi de la cultura dels castros (cultura castrexa, en gallec). López Cuevillas va ingressar l’any 1941 a la Real Academia Galega, institució de la qual Pericot era acadèmic no numerari.

La col·laboració més important de tots dos prehistoriadors es va concretar en l’inici de les excavacions, a partir del 1927 i durant un parell d’anys, del Castro de Troña, situat a la parròquia de Pias del municipi de Ponteareas, a la comarca d’O Condado. El castro de Troña es va descobrir gràcies a l’obertura d’una pista forestal, i ells dos en van dirigir els primers treballs arqueològics. Després va caldre esperar fins a l’any 1981 perquè es recuperessin els estudis sobre el terreny, que es van allargar fins als anys 90. És un castro força gran, de 200 metres de llarg per 25 d’amplada i 10 de profunditat, l’ocupació del qual se situa entre els segles VI a. C. i el s. I d. C., tot i que es devia rehabitar durant un temps cap al s. III.

Després de la mort de López Cuevillas, Pericot va publicar al Boletín de la Comisión Provincial de Monumentos Históricos y Artísticos de Orense un recull de records de la seva relació amb el prehistoriador gallec, titulat “Algunos recuerdos personales de Cuevillas”.

A les fotografies podeu veure la casa del número 56 del carrer de Santa Clara de Girona on va nèixer Lluís Pericot, i podeu acabar amb vídeo que fa un recorregut fotogràfic pel Castro da Troña. Fixeu-vos en l'ermita i en l'anomenada "pedra do equilibrio" (una persona cap dreta entre les dues pedres!), que és a tocar de la pista que puja cap a aquest indret ple de llegendes.

Cunqueiro als versos, Pau Casals al violoncel

Una de les activitats més profitoses del mes d’agost, des de fa 40 anys, és la Universitat Catalana d’Estiu. Com les tres paraules del seu nom fan avinent, qui hi assisteix pot aprendre, fer país, i passar-s’ho bé. Tot durant deu dies a la vila de Prada, al bressol de Catalunya, que és la comarca nord-catalana del Conflent. De seguida veureu per què, sense tenir-ho previst, tornem a parlar de l’Álvaro Cunqueiro i del seu llibre Herba aquí ou acolá.

En un dels pobles del Conflent, Rià, hi ha l’origen de Guifré el Pilós (no és gratuït que Lluís XIV de França en fes enderrocar el castell tretze anys després d’apoderar-se de la Catalunya Nord...), al costat hi ha Prada, als peus del Canigó, muntanya mítica dels catalans, que inspirà a Mossèn Jacint Verdaguer el poema èpic que en du el nom. Ben a prop de Prada, al terme de Codalet, hi ha el monestir benedictí de Sant Miquel de Cuixà, que presidí l’abat Oliba, abat també de Vic i bisbe de Ripoll, fundador del monestir de Montserrat.

A Prada, a més a més, entre molts altres exiliats que eren fora de l’Estat espanyol però seguien a Catalunya, hi va viure Pau Casals durant disset anys, i durant gairebé una dècada Pompeu Fabra, que hi va morir el dia de Nadal del 1948 després d’anys de demanar menjar als amics per poder-se dedicar a enllestir una nova versió de la Gramàtica catalana.

Allà, Pau Casals va recuperar les seves actuacions en públic, que havia interromput d'ençà de la desfeta del 39. Era habitual que toqués en escenaris privilegiats del Conflent i del Rosselló, com el Palau dels Reis de Mallorca de Perpinyà, l’església de Sant Pere de Prada, o el mateix monestir de Sant Miquel de Cuixà.

En Cunqueiro coneixia la Catalunya Nord, i va dedicar-li els “Cantos do Rossellón” del llibre Herba aquí ou acolá. Tot just fa una setmana, coincidint amb la cloenda de la XL Universitat Catalana d’Estiu, l’església de Sant Pere de Prada es va emplenar de gom a gom per sentir l'Orquestra simfònica de Joves Intèrprets dels Països Catalans. És inevitable, quan ets a un concert de música clàssica dins l’església de Prada, on tantes vegades va tocar el violoncel el mestre Pau Casals, que no et vingui al cap aquest bell poema que li dedicà en Cunqueiro:

(Us recomano que combineu la lectura amb el preludi de la suite per solo de violoncel n. 1 de Bach, interpretada per Pau Casals a Sant Miquel de Cuixà, al vídeo de sota)

Pau Casals en Prada

No medio do dourado retablo
o xigantesco San Pedro inclínase pra diante
e eu sei o porqué:
porque do cello de Casals saíu
unha frase que se volveu bolboreta
e Pedro séguelle o voo por saber
en que vide ou roseira de que columna
vai a pousarse.
—O bosque do retablo en abril florece
e en outono deita follas secas.
Co arco Pau Casals vainas apartando
as que se pousan nas cordas do seu cello.

Montserrat Roig, lectora d’Álvaro Cunqueiro

Una descoberta recent ha estat el llibre Un pensament de sal, un pessic de pebre. Dietari obert 1990-1991, de la malaguanyada escriptora Montserrat Roig. És un recull dels articles que va publicar al diari Avui durant aquells dos anys i fins a dos dies abans de la seva mort. Són uns articles amens i variats, d’aquests que fan del periodisme literatura i que són un model per a l’articulista, diari o esporàdic.

N’hi ha dos on parla de l’Álvaro Cunqueiro. En un, titulat “...Que me aloumiña o corazón”, explica que llegeix Herba de aquí ou acolá i aprofita per reflexionar sobre l’amistat que ens acaricia el cor; l’altre es diu “Jo també m’hi apunto”, i la Montserrat Roig s’apunta a tot de coses, s’apunta a l’escalf del vi compartit amb els amics, s’apunta a les discussions «sobre si el capvespre damunt l’Empordà és més bonic que no pas a l’Alt Urgell», s’apunta amb els que «encara són capaços de perdre l’oremus per un pronom feble mal col·locat» (n’hi ha de catalans i de gallecs, sortosament).

Finalment, diu; «M’apunto amb els qui porten a terme afers gratuïts, innecessaris, només pour son plaisir, m’apunto amb els somniadors d’ofici, com l’Álvaro Cunqueiro i el nostre Joan Perucho, m’apunto a tot el que hem oblidat i al que volem recordar i no podem.»

No oblidem, però, que eren bons amics l’Álvaro Cunqueiro i el nostre Joan Perucho, i que alguns encara vam tenir el privilegi de veure un Perucho vell, poc abans de morir, parlant a Sargadelos de l’Álvaro Cunqueiro, mentre recordava, amb uns ulls que volien marxar de les conques, el salmó marinat en aiguardent amb què un dia Cunqueiro va aterrar a Barcelona.

Qui no s’hi apunta, a tot això?

L'A Micro Pechado fa 100 números!

L'A Micro Pechado és la revista d'Espazos Radiofónicos Galegos en Catalunya (ERGaC). El primer número va sortir el mes d'abril de l'any 2000, per iniciativa de l'Antón F. Escuredo, membre d'ERGaC i actual redactor en cap del diari A Peneira.

L'AMP és l'única publicació mensual en gallec que es fa fora de Galícia. S'ha pogut fer gràcies a l'esforç desinteressat de moltes persones, que fins i tot en algunes ocasions hi han hagut de posar diners de la seva butxaca, i que han dedicat molt de temps a fer que aquesta publicació sigui un referent de la cultura gallega de Catalunya.

Aquest mes d'agost l'AMP ha arribat als 100 números, i cal fer una menció especial no només a l'Antón F. Escuredo, sinó al Xosé Manuel Fernández, que també en va ser director, i a l'Ana Belén Real, que el va maquetar durant molts mesos. Hem d'agrair a l'Helena Domínguez, que n'és la directora des del maig del 2005, el gran esforç que ha fet per al número 100. Podeu descarregar d'internet aquest especial de 12 pàgines en color.

Les VII Xornadas Teatrais Florencio Delgado Gurriarán

Cada any per aquestes dates hi ha la cita teatral més important de la comarca de Valdeorras, les Xornadas Teatrais de Córgomo. Estan organitzades conjuntament per l’Asociación Cultural Florencio Delgado Gurriarán, poeta de Córgomo, i per Furafollas Agrupación Teatral, l'actor i president de la qual, Anxo Baranga, també és d’aquesta aldea del municipi de San Martín de Valdeorras.

Durant els 4 dies que duren les jornades hi ha tallers de circ, exposicions, plantades d’arbres, música, teatre, excursions... Tota una festa per promoure el teatre, la vida cultural a la comarca i per aconseguir que se li dediqui el Día das Letras Galegas a Florencio Delgado Gurriarán. L’homenatge a un personatge important de la cultura gallega ha estat aquest any per a Isaac Díaz Pardo, de qui, per cert, és vergonyós que no hi hagi ni una sola referència a la pàgina de Sargadelos.

Dins Furafollas Agrupación Teatral, fundada a Barcelona, hi ha actors i actrius gallegues i catalanes, i tot sovint en els seus espectacles es poden sentir totes dues llengües. Dissabte passat es van fer els Contos nas Covas, una sessió de contes sota terra, a les coves de les cases de Córgomo. Un conte i un vi. En una d’aquestes la poesia eròtica va ser la protagonista, amb versos en gallec i en català.

A la fotografia, Anxo Baranga, Eva do Roxo i Alba Rubio, de Furafollas, en un moment dels Contos nas Covas.

Una benvinguda i un comiat

Benvinguts al blog Catalunya a Galícia, a Galiza en Cataluña, que vull endegar amb una referència al Francesc Esteve i a la Bàrbera M. Oliver. En Francesc ha estat el lector de català a la Universidade de Santiago els darrers tres cursos, i la Bàrbera ha fet classes de català a Vigo i a Santiago durant l'últim any i mig. Avui han marxat de Santiago, han tancat el pis on han viscut i, amb el cotxe ple com un ou, han marxat cap al País Valencià.

Ella és de Felanitx, a Mallorca, i ell és d'Agres, a la comarca del Comtat. Ells se'n van i així acaba una etapa excepcional de la divulgació de la llengua i la cultura catalanes a Galícia. Excepcional pel fet que dos dels professors de català a Galícia fossin del País Valencià i de Mallorca. Quan dèiem que érem professors de català, ells a l'àmbit universitari i jo a la secundària, no calia cap explicació sobre els Països Catalans que la gent no pogués o no volgués entendre. N'hi havia prou a dir d'on veníem, i seguir parlant en català, al carrer, dins un bar, en una de les xerrades que hem fet amb l'Ambaixada sobre la realitat de casa nostra.

Començaran nous projectes, coneixeran nous llocs i noves persones. Com deia un dia a l'Avui la Isabel-Clara Simó, "El futur és, per definició, esplèndid". Tot els ha d'anar bé i, a més a més, tenim la sort que hi ha dues persones que ara parlaran de Galícia i la donaran a conèixer als Països Catalans. Sort, amics!