Concentració a Barcelona per la llengua gallega

S’acosta el dia de les Lletres Gallegues i, com sempre, al voltant del 17 de maig s’organitzen tot d’actes socials i culturals. Tant a Galícia, és clar, com a Catalunya. El primer va tenir lloc dimecres passat a la UB quan es va presentar el llibre Do sentimento á conciencia de Galicia. Correspondencia 1961-1984, que reuneix la correspondència entre Ramón Piñeiro, l’autor homenatjat enguany, i Basilio Losada, catedràtic de filologia gallegoportuguesa a la Universitat de Barcelona.

Amb la situació en què es troba el gallec avui, és lògic que el dia de les Lletres Gallegues hi hagi també una manifestació a favor del seu ús. Com que les coses s’han complicat, la manifestació d’enguany anirà a favor del seu ús i en contra dels atacs que el gallec rep, dia sí dia també, per part d’aquests que defensen el bilingüisme per no haver de canviar de llengua. I ara, a més, per part del nou govern de la Xunta.

La concentració per la llengua gallega a Barcelona es farà simultàniament a la manifestació de Santiago. Serà el 17 de maig, a les 12 del migdia, davant del Centro Galego de Barcelona. Evidentment, no cal ser gallec per anar-hi: és oberta tant a catalans com a qualsevol altra persona que no sigui ni gallega ni catalana però vulgui donar suport a aquesta reivindicació. Els organitzadors han obert un blog on podeu llegir el manifest i la convocatòria.

Cal no oblidar que defensar el gallec des de Catalunya és també defensar el català i, per extensió, qualsevol llengua del món que sigui atacada. Com més serem, més riurem. I menys riuran de nosaltres.

Castelao, avui encara

La mateixa comparació de sempre. Catalunya, a Galícia, entre l’admiració i el recel. Encara avui de vegades val més no identificar-se com a català: “vós si que coidades a vosa lingua!”, “aí tedes as cousas claras...”, i tantes altres suposades lloances que incomoden i fan que acabis dient que ets de Cedeira per evitar-les i no donar explicacions.

Avui podríem fer caldo amb un fèmur d’en Castelao o fer croquetes amb la seva mòmia, però la seva obra segueix vigent, com ho segueixen els dibuixos de la sèrie “Cousas da vida” que va fer a mitjan anys vint. Fullejar-los de tant en tant és una activitat d’allò més saludable.

Perquè els polítics gallecs que ara remenen les cireres abandonessin la idea de tirar per terra els pocs avenços que s’han aconseguit en la normalització del gallec, o perquè protegissin el patrimoni històric i natural, o perquè fessin i desfessin tantes altres coses, no caldria que fossin catalans. N’hi hauria prou que se sentissin gallecs.