Montserrat Roig, lectora d’Álvaro Cunqueiro

Una descoberta recent ha estat el llibre Un pensament de sal, un pessic de pebre. Dietari obert 1990-1991, de la malaguanyada escriptora Montserrat Roig. És un recull dels articles que va publicar al diari Avui durant aquells dos anys i fins a dos dies abans de la seva mort. Són uns articles amens i variats, d’aquests que fan del periodisme literatura i que són un model per a l’articulista, diari o esporàdic.

N’hi ha dos on parla de l’Álvaro Cunqueiro. En un, titulat “...Que me aloumiña o corazón”, explica que llegeix Herba de aquí ou acolá i aprofita per reflexionar sobre l’amistat que ens acaricia el cor; l’altre es diu “Jo també m’hi apunto”, i la Montserrat Roig s’apunta a tot de coses, s’apunta a l’escalf del vi compartit amb els amics, s’apunta a les discussions «sobre si el capvespre damunt l’Empordà és més bonic que no pas a l’Alt Urgell», s’apunta amb els que «encara són capaços de perdre l’oremus per un pronom feble mal col·locat» (n’hi ha de catalans i de gallecs, sortosament).

Finalment, diu; «M’apunto amb els qui porten a terme afers gratuïts, innecessaris, només pour son plaisir, m’apunto amb els somniadors d’ofici, com l’Álvaro Cunqueiro i el nostre Joan Perucho, m’apunto a tot el que hem oblidat i al que volem recordar i no podem.»

No oblidem, però, que eren bons amics l’Álvaro Cunqueiro i el nostre Joan Perucho, i que alguns encara vam tenir el privilegi de veure un Perucho vell, poc abans de morir, parlant a Sargadelos de l’Álvaro Cunqueiro, mentre recordava, amb uns ulls que volien marxar de les conques, el salmó marinat en aiguardent amb què un dia Cunqueiro va aterrar a Barcelona.

Qui no s’hi apunta, a tot això?