La setmana passada es va celebrar a la Facultat de Ciències de la Informació de la USC el congrés Galicia pola radio. Desde os anos trinta á actualidade, destinat a debatre sobre la història gallega d’aquest mitja de comunicació i, especialment, la història no tant sols de la ràdio a Galícia sinó de la ràdio en gallec. Una de les sessions més interessants va ser la que va reunir, la tarda de divendres, quatre experiències radiofòniques de la diàspora gallega. Dues de directament relacionades amb els Països Catalans, i dues que, de manera indirecta, també hi van a parar.
La primera a intervenir va ser Margarita Ledo, professora de la mateixa facultat i membre de la Real Academia da Lingua Galega, tot i que no col·loca un pronom del dret. Aquesta esciptora i directora de cinema va explicar l’experiència del programa “A raia do indio”, que conduïen ella i el poeta Manuel Outeiriño mentre la primera era professora i el segon estudiant de periodisme a la UAB. El programa s’emetia des d’una emissora pirata que hi havia a l’edifici de la Pedrera, promoguda per l’editor Olegario Sotelo Blanco.
La segona intervenció, feta per videoconferència des d’Uruguai, fou la més emotiva. Toni de Seárez, conductor del progama Sempre en Galicia de Radio Carve, a Montevideo, va explicar la història d’aquest programa que va sortir en antena el 3 de setembre de 1950. És el primer programa en gallec de la història i se segueix emetent, a la mateixa emissora, cada setmana cinquanta-vuit anys després de la primera emissió, i s’obre amb la mateixa salutació. En aquest programa, que és una memòria viva de l’emigració a Amèrica, va participar la fundadora del Fogar Galego O Penedo de Barcelona, Iolanda Díaz, que va viure 20 anys a Montevideo i des del 1976 resideix a la capital catalana Barcelona. Cal recordar que és la primera dona del món que va parlar en gallec per la ràdio.
Concha Limia, històrica dirigent a Galícia del Partit Comunista, va intervenir en tercer lloc per explicar el seu pas per Ràdio Pirenaica, emetent primer des de Moscou i després des de Bucarest, fins a la fi d’aquestes emissions de resistència antifranquista l’any 1977.
Ella conduïa el programa en gallec “De Ribadeo a Tui”, però vam saber off the record que era la veu que radiava en català els continguts de l’espai “Em parla la veu de les Illes”.
La darrera intervenció va anar a càrrec de l’Ana Belén Real, locutora de ràdio i membre d’Espazos Radiofónicos Galegos en Catalunya. L’Ana Belén va explicar la història d’aquesta entitat (de la qual ja vam parlar en aquest blog i que actualment té sis programes en antena a Catalunya i a Andorra), i va destacar que, entre els seus membres i locutors radiofònics, hi ha gallecs, gallegocatalans i catalans sense cap mena d’ascendència gallega que treballen per fomentar la relació i el coneixement mutu entre les dues cultures.
Curiosament, a totes quatre intervencions va sortir el nom de Manuel Fraga, que quan era Ministre d’Informació (?) i Turisme de la dictadura franquista va assegurar que tancaria les emissions del programa de Radio Carve. No ho va aconseguir i, com va dir Toni de Seárez, “tanto a audición é vella como Don Manuel é vello, e seguiu marchando cada un polo seu lado”.
Potser molta gent no sap que força anys després, el 1993, Mentre Fraga era president de la Xunta, el seu secretari general per a les relacions amb les comunitats gallegues a l’exterior, Fernando Amarelo de Castro, es va enfadar com una mona quan, després de presentar-s’hi per sorpresa, va veure en Xosé Manuel Beiras, aleshores líder del Bloc Nacionalista Gallec, parlant al programa Sempre en Galicia... de Ràdio Cornellà. La setmana següent es va prohibir l’entrada a l’emissora als membres de l’equip del programa.
La primera a intervenir va ser Margarita Ledo, professora de la mateixa facultat i membre de la Real Academia da Lingua Galega, tot i que no col·loca un pronom del dret. Aquesta esciptora i directora de cinema va explicar l’experiència del programa “A raia do indio”, que conduïen ella i el poeta Manuel Outeiriño mentre la primera era professora i el segon estudiant de periodisme a la UAB. El programa s’emetia des d’una emissora pirata que hi havia a l’edifici de la Pedrera, promoguda per l’editor Olegario Sotelo Blanco.La segona intervenció, feta per videoconferència des d’Uruguai, fou la més emotiva. Toni de Seárez, conductor del progama Sempre en Galicia de Radio Carve, a Montevideo, va explicar la història d’aquest programa que va sortir en antena el 3 de setembre de 1950. És el primer programa en gallec de la història i se segueix emetent, a la mateixa emissora, cada setmana cinquanta-vuit anys després de la primera emissió, i s’obre amb la mateixa salutació. En aquest programa, que és una memòria viva de l’emigració a Amèrica, va participar la fundadora del Fogar Galego O Penedo de Barcelona, Iolanda Díaz, que va viure 20 anys a Montevideo i des del 1976 resideix a la capital catalana Barcelona. Cal recordar que és la primera dona del món que va parlar en gallec per la ràdio.
Concha Limia, històrica dirigent a Galícia del Partit Comunista, va intervenir en tercer lloc per explicar el seu pas per Ràdio Pirenaica, emetent primer des de Moscou i després des de Bucarest, fins a la fi d’aquestes emissions de resistència antifranquista l’any 1977.
Ella conduïa el programa en gallec “De Ribadeo a Tui”, però vam saber off the record que era la veu que radiava en català els continguts de l’espai “Em parla la veu de les Illes”.La darrera intervenció va anar a càrrec de l’Ana Belén Real, locutora de ràdio i membre d’Espazos Radiofónicos Galegos en Catalunya. L’Ana Belén va explicar la història d’aquesta entitat (de la qual ja vam parlar en aquest blog i que actualment té sis programes en antena a Catalunya i a Andorra), i va destacar que, entre els seus membres i locutors radiofònics, hi ha gallecs, gallegocatalans i catalans sense cap mena d’ascendència gallega que treballen per fomentar la relació i el coneixement mutu entre les dues cultures.
Curiosament, a totes quatre intervencions va sortir el nom de Manuel Fraga, que quan era Ministre d’Informació (?) i Turisme de la dictadura franquista va assegurar que tancaria les emissions del programa de Radio Carve. No ho va aconseguir i, com va dir Toni de Seárez, “tanto a audición é vella como Don Manuel é vello, e seguiu marchando cada un polo seu lado”.
Potser molta gent no sap que força anys després, el 1993, Mentre Fraga era president de la Xunta, el seu secretari general per a les relacions amb les comunitats gallegues a l’exterior, Fernando Amarelo de Castro, es va enfadar com una mona quan, després de presentar-s’hi per sorpresa, va veure en Xosé Manuel Beiras, aleshores líder del Bloc Nacionalista Gallec, parlant al programa Sempre en Galicia... de Ràdio Cornellà. La setmana següent es va prohibir l’entrada a l’emissora als membres de l’equip del programa.
Aquestes ingerències polítiques descarades palesen la importància de la Ràdio en gallec a l'exterior com a eina de construcció d'una identitat dinàmica, que dialogui amb la identitat del país d'acollida i no es quedi només en la fossilització de l'emigrant que molts grups polítics voldrien per tapar altres problemes i per mantenir els seus espais de poder. 
Entrades
7 comentaris:
Benvolgut senyor Eduardo:
La generació actual està bàsicament acostumada a viure en el present, és per això que trobo del tot encertat que es facin conferències, xerrades,... on es parli dels començaments de la radio (com és el cas), o de com n'era de complicada i alhora joiosa la vida d'abans.
El que no trobo pas tant encertat és que aqui en el nostre pais es facin aquesta mena de conferències i xerrades de com es va crear i ha aguantat tants anys la radio gallega.
Cada pais ha de ser conscient de la seva propia realitat i història, i a nosaltres ja ens es prou dificil com per que a sobre haguem de fomentar i promoure les cultures d'altri.
El que s'hauria de fer tant a nivell universitari, com a nivell més personal (com en aquest blog sense anar més lluny) és fer que tota la gent que ens ve de fora s'adapti a la nova situació, i lluitin per la cultura que els acull tant com fan per la seva propia.
Els creadors i seguidors/lectors d'aquest blog (si es que n'hi ha algun a part de mi) el que haurien de fer és tenir present la increible feina de difusió que van fer en aquest pais persones com el gran Salvador Escamilla, i no pas recordar amb nostàlgia Radio Carve.
Arnau Olivella i Balaguer
Benvolgut sr. Arnau,
fixi's bé que dic que l'acte es va celebrar a la USC, és a dir, la Universidade de Santiago de Compostela, capital de Galícia, no pas a Catalunya —entenent, és clar, que quan diu "el nostre país" es refereix a Catalunya—.
Quan vegi una paraula subratllada i de color blau, cliqui-hi (piqui a sobre amb el ratolí), i veurà com se li obre una finestra relacionada amb el contingut de la paraula subratllada. Així, per exemple, si clica damunt de "USC", anirà a parar a la pàgina de la Universidade de Santiago de Compostela.
Tingui en compte, així mateix, que tota aquesta gent que fa programes en gallec a Catalunya dedica una bona part del seu temps a difondre la cultura catalana en gallec, per tal que els seus compatriotes nouvinguts coneguin la cultura del país que els acull.
Una salutació afectuosa,
Eduard
Molt interessant! A veure si quan ens tornem a veure m'ho expliques amb més detall. Per cert, gràcies per la informació sobre els cursos de llengua i de cultura gallegues que es fan a la UB. M'hi apunto! Ens anem llegint i, espero, veient! Per cert, em temo que no només tens un lector. Ni dos, que conec gent que et llegeix però que no et deixa comentaris. Salut!
Benvolgut Eduard,
Ara que sóc als Països Baixos i la ignorància m'obliga a parlar llengües imperials (potser alguns preferirien que romangués mut) aprofito per fer-te saber que en anglès hi ha una expressió molt bonica, "to spend a lot of time navel-gazing", que ve a dir "passar-se una estonada mirant-se el melic".
Salutacions des del fons del mar,
Pere Cotte
Burg,
Estic content que t'animis a aprendre gallec! Compta amb els detalls de tot plegat i, ja que t'hi vols posar, quan ens veiem t'ensenyaré algun dels cinc números de la revista MEDIUM que tinc damunt la taula: tot el gust del gallec del Bierzo en una apologia de la mística dels objectes plena de poemàquies, gravats en linòleum, àngels caiguts i textos a l'alçada del sibarita més noctàmbul.
(He aprofitat la salutació per fer la recomanació literària del mes... se'm perdoni.)
Salut!
---------------------------
Caríssim Pere Cotte,
Rebo entre estrelampos la salutació que m'envies des de la terra on hom es pot fer a la mar deica onde o pulo dos ventos. Ahir, després de ballar un pasdoble, vaig tenir un pensament per a tu quan indefectiblement la foliada esclatà sota la lluna plena en un pulmonar ailalelo ailalalo ailalelo ailalá.
A dos-cents seixanta metres sobre el nivell del mar,
Eduard
Oh! Quin plaer tornar a tenir noticies seves, Sr. Arnau "Olivera". Veig que continua sent vostè una persona preocupada pel seu país.
Sapiga, que alguns dels gallecs que em crescut a Catalunya, portem el seu país al cor, i el defenem cada vegada que fa falta. I la nostra visió fa molt més per Catalunya, que moltes de les campanyes publicitaries de la Generalitat, perque ho expliquem en primera persona.
No tingui por de nosaltres, que si una cosa ens ha ensenyat Catalunya i les seves gents, amb la generositat de permetre'ns desenvolupar-nos com a persones lliures, és precisament això, la llibertat de viure sense por a la diferència.
Perdó, "Sàpiga". De vegades, em menjo els... accents gràfics. A totes les llengües que conec, tret de l'anglès. Hahaha.
Publica un comentari a l'entrada