L’avió Girona-L’Alguer, que deu fer també altres rutes, és ple de publicitat de la Generalitat de Catalunya per atraure visitants cap a les terres catalanes. Les típiques fotos... la Costa Brava, el Museu Dalí o algun edifici modernista. I dins el magazín, com si fos un complement als anuncis de l’avió, apareix un reportatge titulat “Catalunya wellness tourism” on, previsiblement, se’ns explica que la Costa Brava és el lloc ideal per fer salut i que «la gastronomia és un dels pilars del turisme a Catalunya».
A les fotografies hi ha dues gambes que sembla que s’estimin, de paral·lelisme evident, un parell de dones amb cares relaxades, un plat de cuina catalana d’alguna cosa difícil d’identificar i, finalment, la típica foto de la taula a peu de platja amb unes roques de la Costa Brava de fons, la cadira de fusta, les estovalles blanques impecables que contrasten amb el mar blavíssim, l’aigua i l’ampolla de vi. Tot molt ben parat. Únicament hi faltaria l’atzavara perquè (com diria una llibretera de vell de Barcelona) fos una composició noucentista.
Només se’ls va escapar un detall en aquesta promoció de la gastronomia catalana: el vi és un albarinyo dels cellers Marqués de Vizhoja, fet al municipi d’Arbo, Pontevedra.
Entrades
7 comentaris:
A Catalunya estem molt acostumats a aquesta mena d'atacs a la cultura i la llengua del pais (suposo que no fara falta que recordem l'atac d'Air Berlin) per part de grans companyies multinacionals.
És per aquest motiu que jo sempre demano que no fa falta que recordem la cultura d'altri, el que hem de fer és que la resta conegui la nostra. Una cultura, la nostra, prou rica com per enlluernar al mes amagat dels Gallecs.
Arnau Olivella i Balaguer
Sí senyor! Jo encara diria més: sembla que hi podria haver la possibilitat que la qüestió del vi estranger sigui conseqüència del conegut boicot als productes catalans (que tampoc no cal que recordi), perquè l'empresa encarregada de parar la taula de la foto ho va derivar en un cambrer de Madrid, amb contracte temporal, que ara es deu fer un fart de riure explicant la broma als seus amics de Vallecas. Que els bombin a tots, doncs! I jo dic: visca el vi català, mori l'aristocràcia, d'Arbo i de tot arreu! Visca el Partit Carlí de Catalunya!
Benvolgut Arnau Olivella i Balaguer,
m'alegro que ens hàgim retrobat després de tant de temps, que ja han passat molts mesos des que vostè ens trucava al programa "Aturuxos" que l'Ana Belén Real i jo conduíem a Ràdio Ciutat Vella. A més a més, veig que s'ha afeccionat a les noves tecnologies i que no ha perdut la curiositat pels afers que afecten Galícia.
Li respondré amb la mateixa voluntat de fer-me entendre i d’explicar el fet gallec que posava quan li explicàvem quines eren les nostres intencions radiofòniques.
Anem a pams:
A l'entrada anterior es queixava que en aquest blog només es parlés de cultura gallega. No és cert: llegeixi'l detingudament i veurà com es parla de relacions entre la cultura gallega i la catalana, i si es fa referència exclusivament a la cultura gallega és per destacar algun acte gallec que tingui lloc a Catalunya, per tal que qualsevol persona que hi estigui interessada, com ara vostè, hi pugui acudir.
Tot seguit blasmava el títol del darrer CD del grup Ataque Escampe, "Galicia es una mierda". Sàpiga que tots els seus components són persones de gran vàlua moral i intel•lectual, que han fet un disc ple d'humor i de referències literàries i musicals on, entre altres moltes coses i sense caure en la cançó protesta fàcil o en el pamflet, denuncien la situació social i política del seu país. Això, en gallec, és diu "retranca", i fixi's què indica aquesta paraula... un humor que està tancat no pas amb un passador, sinó amb dos, i que cal tenir paciència i una certa juguera vital per anar-lo desxifrant de mica en mica, fins arribar a passar gust en una conversa on la retranca sigui l’essència que amara les paraules, perquè, sàpiga-ho també, a Galícia parlar és un entreteniment i no una finalitat.
Si troba a faltar la Núria Feliu, en Llach o la Maria del Mar Bonet, no s'amoïni: em comprometo a dedicar un dels propers escrits a la Maria del Mar Bonet. Evidentment, relacionant-la amb la cultura gallega.
I, finalment, vostè afirma que cal fer conèixer la nostra cultura. Certament, senyor Olivella, i què cosa faig jo aquí sinó donar-la a conèixer al costat de la cultura gallega? Qualsevol gallec que entri en aquest blog, i n'hi entren, perquè el català per a un gallec és una llengua passívola i entenedora, pot ser que s'aficioni a llegir en la nostra benvolguda (i maltractada) llengua catalana. I qualsevol, o qualssevol, que entri aquí i que no sigui ni gallec ni català però li interessi allò que s'hi explica, podria ser que s'engresqués també a aprendre el gallec, o el català, o totes dues llengües alhora, perquè les llengües, car lector, s'aprenen millor quan se n'aprèn més d'una a la vegada, i parlo amb coneixement de causa, tant el sentit més català com en el més occità de la paraula.
Alliberi les seves papil•les gustatives i acompanyi un catalanesc suquet de peix amb un bon albarinyo gallec, o fins i tot millor amb un godello de Valdeorras, que és un vi encara més encisador i d'aquests que fan dir que és quan brindo que hi veig clar. Veurà com se sublima el temps a través del vidre de la copa i com el peix s'eleva i fins i tot fa por que no passi de la taula al mar d'una volada, en una resurrecció que recordi la del gall de Barcelos, si és que la taula, és clar, és tan a tocar de la vora del mar sense donzella com la que veiem a la fotografia.
No em vull allargar més i cuito a destapar una de les ampolles de blanc del país gallec que sempre són a refrescar a la nevera de casa, i aprofito l'avinentesa per convidar-lo, talment com feia des de les ones hertzianes, a compartir un sopar gallec perquè, si no li entra Galícia a través de la raó, li entri a través de l'emoció papal, de pap, no de pontífex.
Rebi una salutació ben cordial i compti amb mi per resoldre-li qualsevol dubte que tingui per bé plantejar-me.
Eduard
Com vosté molt bé ha dit, anem a pams:
La nostra ha estat des de fa 300 anys una cultura molt maltractada, i al ser vosté català (cosa que dedueixo, tot i que potser en realitat es diu Eduardo i els seus cognoms són castellans) hauria de fer el màxim posible per que els foranis -en aquest cas gallecs ja que vosté es centra en aquesta cultura- entenguin, parlin i respectin la nostra llengua.
És per que he llegit detingudament el seu blog que puc afirmar que vosté únicament es centra en que els catalans de socarrel entenguem i de mica en mica anem assimilant una cultura que ens és molt extranya.
En segon cas, tot i que certament vaig esser jo qui li va proposar Mª del Mar Bonet crec que no en seria pas una representació clara del que és el nostre pais. Tot i tenir una veu prodigiosa no oblidem que aquesta senyora és una psedohippie vinguda a menys que menysprea la seva llengua i el seu pais fent cançons de "mestissatge".
I en últim cas,...cert és que he entrat en el món de les noves tecnologies recentment, i no en sóc pas un expert, però quan vulgui senyor Eduardo pot trovar-me ja a alló que en diuen ara facebook, i que de tota la vida ha estat baixar a la bodega a petar la xerrada.
Arnau Olivella i Balaguer
Home, això de "bodega"... A casa meva (i ho sé del cert, que encara fem vi cada any, concretament de la varietat carinyena, que ja se sap que agafa moltes malures però els anys de fred, si la pluja d'agost no podreix el raïm, és la més adequada per a aquest nostre pobre, brut, trist i dissortat terrer (em refereixo al de la comarca de l'Anoia)), com deia, doncs, a casa meva (on hi ha, per cert, la ceràmica de rigor a l'entrada, amb el porró, la barretina i l'"Aquesta és una llar catalana"), deia, doncs, que sempre se n'ha dit baixar al celler...
I, com que Internet és un espai de lliurepensament i, doncs, de pensament i, per tant, de dialèctica i d'intercanvi de parers i coneixements, em permeto de copiar-li la definició de "bodega" que el DIEC ens fa avinent, i que ve a ser (li estalvio les abreviacions) "Espai interior d’una nau concebut per a posar-hi càrrega que no sigui ni un líquid ni un gas en orri."
Content que un blog com aquest segueixi en orri, com es mereix,
PC
Eduard,
És com una glosa, aquest escrit: com una glosa de Xènius, si no per l'abarrocament, per la feliç amenitat.
Esperem el teu retorn -si encara no s'ha produït- i tots els formatgets forans que puguis dur sota el braç. Ara que la gastronomia gallega està a punt d'assimilar el poble català, la nostra llengua i els nostres formatges, sigui salvat almenys en la corrua dels anys el codonyat de les nostres àvies, mal que sigui bo i conformant un producte mestís, indestriable del formatge gallec.
Aprofito l'espai per saludar en Pere i el Dr. Olivella, que, quién hubiese tal ventura, mal averany!, qui sap si no es diu Arnaldos: ho aclareixi tot d'una!
Unha aperta,
Jordi
Estimat Jordi,
retornaré amb un formatge sota el braç i un licor cafè a l'altre per acompanyar les nostres converses, sempre feliçment amenes com el senglar amb castanyes que endrapí abans-d'ahir al cor de la serra do Courel, al qual seguí, precisament, un formatge del Cebreiro amb codonyat.
Pel que fa al prenom de l'amic Arnau, crec que li podríem demanar opinió al nostre benvolgut Josep Moran i Ocerinjauregui, perquè ens il·lumini aquesta qüestió amb la mateixa amenitat, tornem-hi, amb què ens aclarí qui és l'Alberto Bobadilla.
Amb ganes de reveure't a l'altra banda de la taula,
Eduard
Publica un comentari a l'entrada