divendres, 18 de juny del 2010

El nom català de Santiago de Compostela

És molt habitual, en català, escriure Santiago de Compostel•la, amb el nom del sant en la forma gallega (o castellana, en la mentalitat de molts que l’escriuen) i el topònim amb una ela geminada. També s’ha estès molt —per exemple, en tots els anuncis que animen a fer el Camí de Sant Jaume—  la forma Camí de Santiago. Tots dos noms són erronis en català, malgrat que etimològicament sigui correcta la forma Compostel•la.

La primera, Santiago, és la forma gallega procedent de Sanctus Iacobi, que en català seria Sant Jaume. En gallec, a diferència del català, fins i tot l’antropònim ha conservat el nom comú. I la segona, Compostel•la, seria correcta si acceptem que ve de CAMPUS STELLAE, el “camp de les estrelles” o, fins i tot, si vingués de COMPOSITA TELLA, “terra composta”, o “formosa” (que seria un eufemisme del cementiri que hi havia a la ciutat) ja que les dues evolucionarien cap al mateix resultat fonètic en català.

El que fa que haguem de rebutjar aquestes formes és el coneixement de la nostra tradició. En català, el nom tradicional de la ciutat és Sant Jaume de Galícia. Aquest topònim té, gràcies al Camí de Sant Jaume, tradició per tot Europa. En francès l’anomenen Saint-Jacques-de-Compostelle, en occità Sant Jacme de Compostèla, en italià San Giacomo di Compostella. Per què, doncs, li hem de dir els catalans amb un nom aliè?

Placa del Camí de Sant Jaume amb el nom errat, a la Catalunya del Nord

Per saber des de quan apareix aquest nom només cal consultar el Diccionari Català-Valencià-Balear i cercar-hi Jaume, és a dir, Santiago. En l’entrada corresponent apareix un fragment del Curial e Güelfa (s. XV), on es diu «Un cavaller qui en romiatge a Sant Jaume de Galícia era anat». Si es feia servir aquesta forma és perquè Sant Jaume de Galícia era una ciutat prou coneguda per tot el món conegut, i en cada país i en cada llengua rebia un nom diferent (com avui Londres, Moscou o Montpeller).

Igualment, es perd en el temps el nom Camí de Sant Jaume per designar la Via Làctia que es veu en les nits clares d’estiu i per anomenar la ruta jacobea, la qual moltes persones anomenen, fins i tot en català, amb la forma castellana “el Camino”. Així doncs, el més lògic és escriure o bé Santiago de Compostela, en gallec, o bé Sant Jaume de Galícia, en català, i fer servir aquesta forma també oralment. Ara que està tan de moda fer el Camí per reivindicar qualsevol bajanada, potser caldria fer-lo amb un retolet a la motxilla que digui “Jo faig el Camí de Sant Jaume”.

6 comentaris:

Anònim ha dit...

Doncs jo tinc moltes ganes d'anar-hi, a Sant Jaume de Galícia. I em sembla que aquesta "morrinha" és una plaga, perquè tothom del meu voltant la té, últimament. Ho sap tothom, els raros són els altres.

Baraula ha dit...

Quina gràcia... i jo que hauria dit que tots els camins duien a Roma quan aquesta setmana -i tot l'any- ens duen a Sant Jaume de Galícia! Deuen ser "as caharelas" de Sant Joan que ens reclamen perquè ens hi escalfem la sola de les sabates? Ups... que jo vaig descalça i aquesta vegada no me les he deixades a la vora del riu, mare.

Speaker ha dit...

Interessant l'aportació que fas del Curial, demostra que fa uns segles es coneixia així Santiago. Ara, però, amb tot això de la correcció política i el respecte pel topònim autòcton, tal qual, no sé jo si seria complicat tornar a promoure això de Sant Jaume...

Per cert, jo vaig descobrir que Santiago era Sant Jaume fa tan sols unes setmanes. Ara, casualment, em trobe amb aquest apunt.

Eduard a 39º 51' 14.57" N - 4º 12' 09.35" E ha dit...

Amb Santiago (Sant-Iago) passa com amb el dia de "Sant Jordi", que està tan lexicalitzat que ningú no s'adona que cal felicitar els que es diuen Jordi... Potser sí que és complicat promoure el nom genuí; fins i tot a mi em costa emprar-lo, però tot és qüestió de posar-s'hi... I, Santiago, ja l'has descobert de Sant Jaume estant?

Alyebard ha dit...

Totalment d'acord, jo ja fa temps que dic que tinc pendent de fer el camí de Sant Jaume

Bue No Pere ha dit...

Cada comunitat lingüística elabora una visió del món. Aquesta visió s'incorpora a la competència lingüística de cada parlant. Els indrets significats, d'onsevulla que siguin, tenen nom en totes les llengües. Reparem que en català deim Londres i no London. Deim Munic i no München.

Per tant, és lògic que diguem Sant Jaume i no Santiago. En la nostra llengua. Perquè Sant Jaume és una ciutat important en el context cultural europeu. I en formam part.

Per la mateixa regla, és una bajanada que en castellà diguin Illes Balears o Girona. És una forma de menyspreu. Entenc que aquests llocs tenen prou entitat com perquè en castellà es diguin en la seva pròpia forma: Islas Baleares i Gerona, per exemple.

Free Blog CounterEnglish German Translation
Locations of visitors to this page Esta web apoia á iniciativa dun dominio galego propio (.gal) en Internet