És evident que a Galícia es coneix molt més Catalunya del que passa en sentit contrari. Només cal fer un cop d’ull a les hemeroteques per veure la quantitat d’informació que Catalunya genera en els mitjans de comunicació gallecs (en queden pocs...) i la misèria respectiva en els mitjans catalans. El problema no és només l’escassetat de referències a Galícia, sinó que les poques que hi ha només serveixen per transmetre prejudicis i tòpics sobre la realitat gallega. Vegem-ne dos exemples:
El 9 de novembre de 1985, fa 25 anys justos, Televisió de Catalunya va emetre un 30 minuts titulat “Galícia: tradició i avantguarda”. En un moment del reportatge, la presentadora dóna a entendre que el gallec té una gran diversitat per causa de la gran quantitat de nuclis de població dispersos que hi ha al país, i arriba a afirmar, des d’una escola de Monforte amb 3000 alumnes “de totes les aldees veïnes”, que “tots aquests nens parlen de forma diferent; les classes s’han de fer en castellà i només tenen 4 h. setmanals de gallec, però d’un gallec inventat sobre el paper i que està totalment allunyat del que ells parlen”. És evident que la presentadora no va saber descodificar el prejudicis sobre la pròpia llengua que li van transmetre les persones que va consultar.
El passat 5 de novembre, 25 anys després, l’edició electrònica del diari Avui passeja amb els candidats a les pròximes eleccions al Parlament de Catalunya. En un dels vídeos, la candidata pel PP a la Generalitat de Catalunya, Alícia Sánchez-Camacho, proposa un model trilingüe per a Catalunya distribuït en un 40% [sic] per a cada llengua (a mi no em surten els comptes). Que us recorda res? El més greu, però, és que afirma, no sé si amb cinisme o amb desconeixement, que “el Feijoo ha imposat un model de bilingüisme integrador que fan 50 i 50”. És a dir, assevera una dada falsa que queda sense contrastar pel mateix diari i que contribueix, de nou, a desinformar sobre el que passa a Galícia, on es viu una situació de violació absoluta dels drets lingüistics dels gallegoparlants.
1 comentari:
És de vergonya. Sort que a casa nostra aviat tindrem altres maneres de tergiversar la realitat en format periodístic. A veure si la seva manera de fer-ho la païm millor.
Clea
PS: La paraula que Internet em demana per comprovar que no sóc una màquina és CANTRULA. M'ha encantat! "Can Trula" o "cantrula" com a nova manera de fer cantarella.
Publica un comentari a l'entrada